El Ple del Tribunal Constitucional (TC) va suspendre ahir per unanimitat la declaració d'independència de Catalunya aprovada divendres passat pel Parlament en admetre a tràmit l'incident d'execució presentat per l'Executiu en el qual s'adverteix dels seus «evidents efectes jurídics i vinculants».
Al costat d'aquesta decisió, el Ple adverteix la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa que van votar a favor de la tramitació de les dues resolucions aprovades per la cambra catalana el passat 27 d'octubre per declarar la independència i iniciar un procés constituent, que poden incórrer en conseqüències penals si no acaten la suspensió.
El TC pren aquesta decisió en virtut de l'article 161.2 de la Carta Magna, invocat pel Govern central en l'incident d'execució de sentència, que garanteix la suspensió cautelar automàtica de les dues resolucions.
«Els efectes d'aquesta suspensió tenen caràcter absolut des del moment de l'adopció de les resolucions impugnades», explica el Constitucional. Es refereix a la «declaració dels representants del poble de Catalunya», que declara la independència d'aquesta regió, i a una segona denominada «procés constituent» que declara l'inici i l'obertura d'aquest procés i insta a l'aprovació d'una Constitució de la República de Catalunya.
La Mesa, al punt de mira
El Constitucional acorda també notificar personalment la providència a Forcadell, als membres de la Mesa que van votar a favor de la tramitació de les esmentades resolucions, i als membres de la Mesa de la Diputació Permanent, com a conseqüència de la dissolució de la cambra catalana. A tots ells, el TC els adverteix del seu «deure impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada» i se'ls adverteix de les «eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les quals poguessin incórrer». En particular, se'ls adverteix que s'han d'abstenir «d'iniciar, tramitar, informar o dictar, en l'àmbit de les seves respectives competències, acord o actuació que permeti atorgar valor jurídic a la declaració d'independència». I també de sostreure's d'iniciar accions destinades a l'aplicació d'un règim jurídic transitori, i a donar efectivitat a les denominades «comissió d'investigació per l'1 d'octubre» i «comissió parlamentària de seguiment del procés constituent». Al respecte, el Tribunal dóna trasllat a la Fiscalia i a la Diputació Permanent del Parlament de les peticions formulades per l'Advocacia de l'Estat i els concedeix un termini de 24 hores perquè formulin les al·legacions que estimin oportunes.
El Govern central va reclamar al TC que anul·lés de forma urgent dues resolucions en considerar que «són capaços de produir efectes jurídics propis i no merament polítics», és a dir, pretenen culminar el 'procés constituent' i, si no s'anul·len, «produiran efectes immediats».
«Màxima claredat»
Segons la seva opinió, les dues resolucions vulneren la sentència que va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la llei del Referèndum d'Autodeterminació, així com la providència que va suspendre cautelarment la llei de transitorietat del Parlament. Per això, va demanar a l'Alt Tribunal que no es limités a «una mera declaració de nul·litat» de les dues resolucions, perquè considera necessària «la màxima claredat i contundència possible» contra «l'atemptat més greu contra l'ordre constitucional». El Govern central considera que «el Parlament s'arroga un poder», el de proclamar una república, «que indubtablement manca en nom del poble català, al qual imputa la sobirania nacional», titlla «d'antidemocràtiques» totes les seves decisions respecte a això.
