Estimat diari: a Brussel·les fa molt fred

03.11.2017 | 08:32

Dia 7 de la independència. Estimat diari: A Brussel·les fa molt fred. Fa dies que soc aquí i encara no m´han rebut a la Comissió Europea com a president del nou país. Tinc preparat un discurs en cinc idiomes, aquest cop canviaré de llengua a cada paraula en lloc de fer-ho a cada fragment. Els catalans innovem en la forma de declarar la independència i en la de pronunciar discursos. Això serà quan m´avisin. De moment, espero. Ahir vaig trucar al mòbil d´en Juncker per demanar-li dia. Quan vaig dir que era en Puigdemont, qui em va respondre va titubejar i em va assegurar ser la criada colombiana del senyor Juncker, i que aquest s´ha convertit a l´islamisme i està de pelegrinatge a la Meca. Que ja m´avisarà quan torni. Per ser colombiana tenia la veu molt masculina i accent centreeuropeu. Potser estava constipada. A Brussel·les fa molt fred.

Em trobo sol. Passo les hores redactant decrets. Una república nova és el que té, demana molta burocràcia. Millor, així passa el temps de pressa. Entre els musclos amb chips del dinar i els musclos amb chips del berenar, he creat el Banc de Catalunya –nota: recalcar en sis idiomes que no té a veure amb Banca Catalana– he adjudicat el control de fronteres a un conegut, i he nomenat Pilar Rahola gran mariscal de l´exèrcit català. M´he assegurat l´assistència a la paella de casa seva l´estiu vinent. Nota: demanar-li a la Pilar que no hi posi musclos. Els començo a avorrir.

M´hauria agradat estar acompanyat d´en Junqueras. Li vaig dir que algú s´havia de quedar a la nova república en la meva absència. El vaig enganyar. En realitat a l´hotel ens van dir que si venia en Junqueras, eliminarien el bufet lliure. Que l´empresa no ho aguantaria. He rebut un whatsapp d´en Rajoy: que no em preocupi, que els anys vinents l´alimentació d´en Junqueras i tot el Govern anirà a càrrec d´Espa­nya. Bon paio, en Rajoy. I divertit: al final del whatsapp ha posat tres emoticones de cares rient. Sempre he cregut que les relacions amb Espanya millorarien. Nota: demanar-li a Rajoy si es voldria fer també càrrec de la meva alimentació, que un nou estat no està per despeses.

A Bèlgica ningú em tracta de president. Deu tenir a veure amb el fet que ells són una monarquia i nosaltres una república. (Nota: abans dels musclos amb chips del sopar, emetré el decret de conversió de Catalunya en monarquia. Quedarà bé una corona amb el meu pentinat?). Només els cambrers d´aquest hotel em diuen monsieur le président a tothora. Després de dir-m´ho, riuen i es donen cops de colze mentre m´assenyalen. Deu ser la forma belga de mostrar respecte.

A la tarda m´ha semblat veure en Juncker al carrer. Quan l´he saludat, m´ha assegurat que no era ell, que es diu Nancy i que és una criada colombiana. Ha marxat amb pas apressat, movent les natges com només ho fan les colombianes. Em dec haver confós.

He rebut whatsapp d´en Santi Vila. Que m´espera a Madrid, que ell i la resta del govern ja hi són. Que tots volen felicitar-me per l´excel·lent idea de tirar endavant la DUI. Que no trigui, que em troben a faltar. Noto que m´estimen.

Un cambrer m´acaba de dir monsieur le président. Escolto riallades. Quin orgull, presidir la nova república.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema