El ministre president de la regió de Flandes (Bèlgica), Geert Bourgeois, va criticar que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela hagi decretat presó sense fiança per a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i per a set exconsellers. El polític nacionalista flamenc pertany a l'N-VA, partit que advoca per la independència de la regió de Flandes de la resta de Bèlgica. Bourgeois, per a qui aquesta decisió és «anar massa lluny», va assenyalar que no hi ha hagut contactes entre aquesta formació i membres de l'executiu de l'expresident Carles Puigdemont, que és a Brussel·les des de començaments d'aquesta setmana.

Per la seva banda, la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, va considerar «erroni» dictar penes de presó a «líders electes». «Amb independència de l'opinió sobre Catalunya, l'empresonament de líders electes és erroni i hauria de ser condemnat per tots els demòcrates», va dir a Twitter la responsable del Partit Nacionalista Escocès (SNP). Per a Sturgeon, «el desacord sobre el futur de Catalunya és polític» i s'ha de resoldre «de manera democràtica, no empresonant oponents polítics».

Segons el diari britànic The Times, alts càrrecs del Govern autònom d'Escòcia van rebutjar mostrar suport a la independència de Catalunya després de rebre peticions en aquest sentit de l'Executiu regional català. El rotatiu britànic indicava que la ministra principal escocesa, la nacionalista Nicola Sturgeon, va rebre dos correus electrònics del Govern català en els quals «explicaven les seves accions i demanaven suport». Segons el diari, «no hi ha indicacions que la ministra principal hagi respost a cap d'ells, malgrat que l'últim correu es va rebre fa més de cinc setmanes».

Qui sí va contestar a un missatge similar va ser el viceministre principal escocès, John Swinney, que va expressar que «el Govern d'Escòcia no té un punt de vista sobre si Catalunya hauria de convertir-se en Estat independent».

D'altra banda, l'Ajuntament de Dublín votarà al desembre una moció presentada per una formació d'esquerra anticapitalista per mantenir hissada durant un mes la bandera de la comunitat autònoma de Catalunya -van confirmar fonts del consistori de la capital irlandesa. La proposta és del regidor John Lyons, del partit People Before Profit, aparegut en l'escena política d'aquest país després de la crisi econòmica del 2008, i que compta amb 3 diputats nacionals i nombrosos representants a les administracions locals.

Abans de la detenció, un centenar de polítics, intel·lectuals i eurodiputats han enviat una carta oberta als presidents del Consell Europeu, Donald Tusk, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en què consideren «injustificable» el silenci de la Unió Europea sobre la situació política a Catalunya. «Estem profundament preocupats pel suport dels òrgans de govern de la UE a la violació sistemàtica de l'estat de dret a Espanya, particularment sobre la gestió del govern espanyol en el referèndum de l'1 d'octubre sobre la independència de Catalunya», afirmen els signants de la carta, que denuncien una «violació de drets bàsics i llibertats garantides per la Convenció Europea de Drets Humans» per part del govern espanyol. Entre els signants, hi ha Yanis Varoufakis, exministre grec de Finances, i Jón Baldvin Hannibalsson, exministre d'Exteriors d'Islàndia, qui va promoure el reconeixement de les independències dels estats bàltics.

Aquest col·lectiu ha denunciat que «la manera com les autoritats espanyoles han respost el clam per la independència d'una part significativa de la població de Catalunya constitueix una violació de l'estat de dret» i afegeixen que el govern espanyol, «en l'esforç per preservar la sobirania de l'estat i la indivisibilitat de la nació, ha violat drets bàsics i llibertats garantides per la Convenció Europea de Drets Humans, la Declaració Universal dels Drets Humans, a més dels articles 2 i 6 del tractat de Lisboa de la UE».