Es inquietant la imatge del furgó policial amb llums blaves esquinçant la nit -la sirena engegada- entrant com una fletxa en un territori calitxós i que s'endevina fred. Una edificació sinistre batuda per encimats focus i envoltada de murs i filferrades. Dins del furgó hi anaven detinguts membres del govern de Catalunya. Primer cessats i ara engarjolats. Les dues conselleres feia estona que també havien estat traslladades. La seva resolució a favor de la democràcia a molts ens fa sentir orgullosos.

La monarquia i el triumvirat del 155 ha començat la campanya electoral empresonant dirigents polítics. La cadena de transmissió dels tribunals fa servir l'antiga tècnica d'escapçar caps. L'envestida és terrible i conté ànim de revenja i ràbia; la que pot anul·lar drets fonamentals. El monstre, un cop ha tastat la sang de l'enemic, cada vegada té més gana. Res no l'assadollarà fins que no hagi aconseguit trencar l'espinada de Catalunya. Tot i això, les rèmores que l'acompanyen persistiran a l'hora des desmuntar, racó a racó, poble a poble, tot allò que odien.

Temps difícils. Clandestinitat i imaginació. La llei permet inhabilitar, multar o tancar tothom. Molts catalans estem en llistes. Les idees són perseguides. La resistència se substanciarà de diferents maneres, la millor, però, serà anar a votar massivament el desembre vint-i-u perquè el càlcul dels que s'han apoderat de les institucions -ara, només ens queden els ajuntaments- es capgiri. I aconseguir que unes eleccions inventades per restablir la autonomia esdevinguin de reafirmació dels drets democràtics que s'han conculcat. Cal utilitzar les urnes per revertir l'atac dels bàrbars.