La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar ahir presó incondicional per als consellers destituïts Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó i Meritxell Borràs, i presó eludible amb fiança de 50.000 euros per a Santi Vila. Lamela actuava així seguint el criteri de la Fiscalia, que va reclamar aquestes mateixes mesures després de les compareixences on tots -tret de Vila- van contestar només les preguntes de les seves defenses. Els consellers destituïts i Vila (fins que pagui) van ingressar a la tarda mateix a presó en règim de reclusos preventius.
Homes i dones separats en presons
Tot i que en un principi fonts del Ministeri de l'Interior van informar anirien en cinc centres madrilenys diferents, finalment es va decidir per raons organitzatives i per facilitar la tasca de les defenses agrupar els set homes en una mateixa presó, la d'Estremera (la més moderna que, a més, disposa d'un sistema de videoconferència per si les defenses el necessiten), i les dues dones a la d'Alcalá Meco. Les fonts van indicar també que no es va optar per la presó de Soto del Real (on hi ha els «Jordis») perquè ja suporta suficient pressió i es vol preservar el seu funcionament ordinari.
Pel que fa a les ordres de presó incondicional, en dues interlocutòries, una per al govern destituït i l'altra per a Vila, la jutgessa ho justifica per l'existència d'una «alta probabilitat d'ocultació, alteració i destrucció de proves», «alt risc de reiteració delictiva» i un «elevat poder adquisitiu» que els permetria «abandonar el territori i subsistir a l'estranger». Al·ludia a la fugida de Puigdemont i 4 exconsellers més a Bèlgica (Comín, Serret, Puig i Ponsatí) per als quals la Fiscalia va demanar a la jutge que dicti les corresponents ordres europees de detenció i les dirigeixi a les autoritats belgues.
«En aquest punt n'hi ha prou de recordar el fet que alguns querellats ja s'han desplaçat a altres països eludint les responsabilitats penals en les quals poden haver incorregut», destaca la interlocutòria. Per avaluar el risc de fuga, la jutge té en compte la gravetat de les penes a les quals s'exposen els investigats perquè «com més gran és la gravetat dels fets i de la pena, més intensa es pot presumir la temptació de fugir».
En aquest sentit la interlocutòria recorda que «els querellats s'enfronten a penes que poden arribar a 25 anys de presó pel delicte de rebel·lió, 15 anys de presó pel delicte de sedició, i vuit anys» pel de malversació, que a més «pot ascendir a deu anys en cas que s'hagi produït falsejament en la comptabilitat».
Lamela també observa un alt risc de reiteració delictiva, tenint en compte que les «activitats delictives descrites s'han estat planificant i realitzant de forma conscient pels querellats durant més de dos anys» des que va començar el 2015 el procés independentista. Segons Lamela, els investigats «estan operant dins d'un grup perfectament organitzat de persones, amb el suport d'associacions sobiranistes amb poder i capacitat per auxiliar-los en la seva possible fugida de la Justícia».
Tots ells van jugar «un paper actiu impulsant el procés sobiranista minuciosament dissenyat i franquejant tota classe de barreres» que poguessin desviar-los de la seva última finalitat. «L'acció dels querellats va ser meditada i perfectament preparada i organitzada, reiterant durant més de dos anys l'incompliment sistemàtic de les resolucions» del TC relatives al procés independentista.
El referèndum de l'1-O, «deliberadament» finançat amb fons públics
Lamela destaca que la planificació, organització i celebració del referèndum de l'1-O va tenir finançament de «fons públics» que van ser «deliberadament» destinats a aquest propòsit. Recorda que el TC va declarar inconstitucionals totes les partides pressupostàries en els comptes de la Generalitat en el cas que es destinessin a la celebració del referèndum. Malgrat això, «els querellats han fet possible la realització de pagaments per portar a terme un acte no ja contrari a Dret, sinó constitutiu de delicte» en vulnerar la resolució del TC. «Havent preordenat les despeses per a la consumació d'un acte delictiu, es pot afirmar que les despeses generades han estat deliberadament i ab initio destinades a un fi radicalment aliè a la funció pública», precisa Lamela.
Els Mossos van «espiar» la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1-O
En paral·lel, la jutge afirma que els Mossos «van arribar a espiar» les accions de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional l'1-O per alertar els congregats als col·legis de la seva arribada. Lamela assegura que «en la gran majoria dels casos, l'actitud mostrada pels Mossos, va ser passiva mantenint-se al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Guàrdia Civil, evitant intervenir fins i tot en els casos en els quals els membres de la Guàrdia Civil eren agredits».
De fet, en alguns casos, agents dels Mossos van arribar «a increpar i fins i tot enfrontar-se a algun dels agents de la Guàrdia Civil que en l'exercici de les seves funcions es trobava al lloc». A més, «es van impulsar accions de rebuig per part, no només de les institucions -catalanes-, sinó de forma multitudinària per la societat civil, encoratjada pels mateixos querellats en contra dels funcionaris de la Policia i Guàrdia Civil destacats a Catalunya» i segueix l'argument de la fiscalia de l'assetjament al qual, diu, van ser sotmesos.
Les declaracions de Forcadell i 5 membres de la mesa, fins al dia 9
D'altra banda, el Tribunal Suprem va ordenar vigilància policial per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els cinc membres sobiranistes de la Mesa de la cambra que estaven citats a declarar ahir arran de la querella de la Fiscalia per rebel·lió, sedició i malversació de fons. La Fiscalia va demanar aquesta mesura després que el Suprem suspengués les seves declaracions fins al dijous 9 de novembre vinent, a petició dels advocats de la defensa. Els lletrats ho van demanar per manca de temps per preparar la defensa i perquè puguin arribar documents dels acords de la Mesa. El jutge va acceptar ajornar les declaracions només per indefensió.
