L'ordre de presó que critiquen els penalistes

Advocats penalistes gironins consideren que la decisió de la jutge d'enviar a presó els exconsellers era innecessària i que s'haurien vulnerat drets de la defensa, atribuït competències que no tenia i alguns delictes que no s'haurien donat

04.11.2017 | 09:10
Entrada a la presó d´Estremera.

La interlocutòria de la jutge de l'Audiència Nacional (AN) ordenant l'ingrés a presó provisional sense fiança per a vuit consellers cessats del Govern és, segons opinió de prestigiosos advocats penalistes gironins, una aberració.

Carles Monguilod - Advocat penalista
«És horrorosa i absolutament innecessària aquesta presó»

Sobre el risc de fugida, un dels motius esgrimits per Lamela per ordenar la presó, l'advocat considera que «en aquest cas, per actes propis, és obvi que no n'hi havia perquè es van presentar». «Per tant -afegeix- pot ser legal, perquè ho és, però és injust. I que amb la mateixa legalitat se'ls havia d'haver deixat en llibertat, provisional i després ja n'hauríem parlat».

Monguilod confia que el Suprem, que es fa càrrec dels aforats de la Mesa, «hi posi la setmana que ve una mica d'ordre i seny perquè em sembla que fa falta».

Manel Mir - Advocat penalista
«Aquí ja s'ha abandonat el Dret i es va pel camí dels fets»

Per la seva part, Mir creu que els delictes que els imputen «no es donen» i l'AN tampoc seria competent. «Ja hi ha una resolució anterior de l'Audiència Nacional en què el ple de la sala deia que no eren competents per aquests delictes. A més entre les competències de l'Audiència Nacional no hi entren aquests delictes», diu sobre la rebel·lió i sedició.

Mir, recorda que justifiquen la violència, per exemple, amb les cassolades. «Tot està muntat molt a l'aire», assegura. També l'ha sorprès la rapidesa entre la querella del fiscal general i l'ordre de presó. «Aquestes situacions tant d'un dia per l'altre no es fan». «A més -afegeix- com vols preparar la defensa? Els que van anar davant del Suprem, el Tribunal ho va entendre i els va donar fins al dia 9 per preparar-ho». L'AN, en canvi, «vulnera el dret de la defensa».

«La meva opinió de tot això és que aquí ja s'ha abandonat el Dret i es va pel camí dels fets. I s'han abandonat els drets», sentencia.

Joaquim Bech de Careda - Advocat penalista
«La interlocutòria és il·legal, va contra tota la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans»

Bech de Careda és més contundent. «Aquesta interlocutòria és il·legal. Absolutament. Va contra tota la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans». Primer, «el jutge instructor no pot fer una valoració contra l'investigat» i «la interlocutòria s'assembla més a un escrit d'acusació de ministeri públic o un escrit d'obertura de judici oral que a un escrit que valora tota una sèrie d'indicis». En segon lloc, perquè «sobre un dels delictes pels quals s'està investigant -el de rebel·lió- no té competència l'Audiència».

En tercer lloc, apunta que «el que demana el Tribunal Europeu de Drets Humans és que quan es valori respecte de cada un dels investigats, se'ls valori individualment». «Aquesta graduació no la fa la interlocutòria, és idèntica per a tots els investigats», constata.

En la línia del que han denunciat els lletrats dels exconsellers, Bech de Careda té la sensació que «és una interlocutòria que ja tenia preparada i que és molt poc objectiva» i, «si es revisa en contraposició amb tota la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, és una interlocutòria que és il·legal, no està ajustada a dret».

Sobre la rapidesa entre la querella i l'entrada a presó, l'advocat gironí retreu que l'AN utilitza criteris polítics i no juridicotècnics.

«Em sento més còmode amb les defenses tècniques que fem davant d'uns jutjats d'instrucció ordinaris o davant les audiències provincials, perquè estem parlant de Dret», assegura. En canvi, a l'AN, «que per començar ja és un tribunal d'excepció, que jutja delictes molt concrets, no estem parlant de tècnica jurídica sinó de tècnica política pura i dura». «És molt frustrant per a un professional del dret veure que operadors jurídics, en aquest cas una magistrada o fiscals, obeeixen a criteris polítics i no tècnics», sentencia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema