La Comissió Europea va reiterar ahir que no té «res» a dir sobre l'empresonament de vuit consellers del govern de Carles Puigdemont. En la roda de premsa diària de la CE a Brussel·les, la portaveu Annika Breidthardt es va limitar a dir que els empresonaments i la possible ordre de detenció europea contra el president són una «qüestió de les autoritats judicials».

«Respectem la seva independència», va dir la portaveu de Juncker, que va afegir que la CE no pot «interferir» en el conflicte ni fer de mediadora. Breidthardt va evitar respondre perquè Brussel-les condemna arrestos en països com Veneçuela o Turquia i no a Espanya, i tampoc ha respost si es considera part de la solució o del problema davant de la caiguda del suport a l'europeisme a Catalunya que va constatar el CEO. Breidthardt va dir que la CE respecta «totalment» la Constitució espanyola.

Periodistes de diferents mitjans i estats membres han preguntat aquest divendres a la portaveu de la CE per la detenció dels consellers destituïts. Catherine Feore, d'EU Reporter, va demanar a la institució si podia confirmar, en el cas d'una ordre de detenció europea, si aquesta es pot rebutjar si té la intenció de «castigar algú per les seves idees polítiques» i també si la Comissió pot intervenir i reaccionar si això es produeix.

«Això correspon a les autoritats judicials, la independència de les quals respectem», va respondre Breidthardt. Una resposta similar ha donat la portaveu davant a la pregunta de si «la CE creu que la línia de la decisió judicial respecta els drets fonamentals i els drets de la UE».

Per altra banda, David Carretta, de Radio Radicale, va recordar que en casos anteriors la UE s'ha ocupat de qüestions vinculades a l'Estat de dret i al funcionament de la justícia en altres estats membres i ha mencionat que Espanya és a la cua en termes de «percepció d'independència de la justícia».

«Només el 30% dels espanyols es mostra satisfet. Investigarà la Comissió la independència de la justícia a Espanya?», va demanar Carretta. «Respectem l'ordre constitucional d'Espanya i no tinc res a afegir a aquesta qüestió», es va limitar a dir la portaveu. «El primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, va dir que si el diàleg no funcionava entre Madrid i Barcelona caldria una mediació europea. En aquest context d'empresonament de líders, el seu posicionament pot canviar?», va preguntar un altre corresponsal. La portaveu, però, va evitar respondre també i va dir que el president de la CE, Jean-Claude Juncker, ja ha parlat de la qüestió en altres ocasions. «No tenim res a afegir», va insistir. Per altra banda el periodista italià Lorenzo Consoli va preguntar per si hi ha algun article que digui que no es pot acceptar una ordre de detenció europea quan hi ha fonaments polítics en l'origen de l'ordre.

«Hi ha límits?», va demanar. Amb tot, la portaveu de la institució va tornar a dir que «correspon a les autoritats judicials» respondre a això. El corresponsal de The Telegraph, James Crisp, va qüestionar per què la Comissió Europea s'ha referit a l'Estat de dret de Malta arran de l'assassinat de la periodista Daphne Caruana, i en canvi, rebutja posicionar-se o intervenir en el cas d'Espanya.

«Quina és la diferència?», va preguntar. Davant el comentari, però, la resposta des de la institució ha estat que són casos «molt diferents».