La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional espanyola ha confirmat la competència de la magistrada Carmen Lamela per investigar per sedició les concentracions del 20 de setembre davant dels escorcolls de seus de la Generalitat i detencions d'alts càrrecs. Quatre dels cinc magistrats de la Sala, amb el vot en contra del magistrat José Ricardo de Prada, rebutgen en una interlocutòria els recursos dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, del passat 5 d'octubre, en què sol·licitaven la inhibició de l'Audiència Nacional en favor dels jutjats de Barcelona per falta de competència en relació amb aquests fets concrets.

Els magistrats comparteixen íntegrament els "encertats raonaments" justificatius de la competència de l'Audiència Nacional que recull la jutgessa instructora en la seva resolució, en la mesura, diuen, que els fets objecte del procés poguessin ser constitutius d'un delicte de sedició "entès com a delicte contra la forma de govern, ja que s'emmarquen en un programa insurreccional per canviar l'organització de l'estat, substituir al govern de la nació, declarar la independència o despullar a la Corona de les seves prerrogatives o facultats en el territori corresponent a la comunitat autònoma de Catalunya".

En aquest sentit, subratllen que la competència correspon al jutjat central no perquè els delictes de sedició amb caràcter general siguin competència de l'Audiència Nacional, sinó perquè el delicte de sedició en aquest cas concret pot atemptar també contra la forma de govern. Els jutges han analitzat l'article 65 de la Llei orgànica del poder judicial i l'interpreten en el sentit d'establir la competència de l'Audiència Nacional "sempre que els fets constitutius del delicte de sedició hagin estat comesos en el marc i amb el designi últim d'atemptar contra la corona, les altes institucions de l'estat o la forma de govern".

"Pocs dubtes podem tenir que els fets investigats, valorats provisionalment, no constitueixen un fet aïllat, sinó que responen a una estratègia dissenyada pels màxims responsables institucionals del Govern i el Parlament català, en connivència amb els dirigents dels moviments i col·lectius de la societat civil com l'ANC i Òmnium Cultural, per subvertir greument l'ordre constitucional, desobeint sistemàticament les resolucions dels tribunals, especialment del Tribunal constitucional, i incitant els ciutadans a la mobilització pública i tumultuària a favor del referèndum il·legal convocat per al dia 1 d'octubre de 2017 i en contra de les actuacions ordenades per impedir-ho, sense que puguem ignorar que la celebració d'aquest referèndum constituïa un pas fonamental en la referida estratègia", ressalten els magistrats.

Expliquen que "es tracta d'un gravíssim desafiament a les regles de l'estat de dret, provocant una situació d'inestabilitat política, social i econòmica amb la pretensió última d'aconseguir la independència de Catalunya; per aconseguir aquests objectius no importava provocar una profunda fractura de la societat i un greu deteriorament de la situació econòmica, amb gravíssimes conseqüències per a l'interès general".

No es tracta, com afirmen els recurrents, aclareix la Sala, "que la finalitat de l'autor determini la competència, sinó que concorren una sèrie d'elements objectius i subjectius que permeten considerar que les conductes investigades constitueixen una ofensa contra la forma de govern, susceptible de lesionar béns jurídics que van més enllà del mer ordre públic, o com reconeix un dels recurrents en el seu escrit, atenent "al potencial lesiu de la conducta des del punt de vista objectiu".

"Precisament per això, quan el ministeri fiscal interposa denúncies a finals de l'any 2015 per delictes de rebel·lió o de sedició contra determinats ajuntaments de Catalunya, ni els jutjats centrals als que va correspondre el coneixement d'aquestes denúncies, ni la Secció Tercera, que va conèixer per via recurs, va qüestionar la competència, acceptant sense cap objecció, tant la competència del jutjat per al coneixement dels fets, com la de la mateixa Sala, separant-se així de manera implícita del criteri adoptat en la interlocutòria dictada pel Ple de la Sala de data 2 de desembre de 2008, en un supòsit que remetia a un moment històric molt diferent, com era la rebel·lió militar de 1936, que va donar lloc a l'inici de la guerra civil", expliquen els magistrats.

Vot particular i defenses

La interlocutòria compta amb el vot particular del magistrat José Ricardo de Prada en el qual entén que la instructora de l'Audiència Nacional havia d'inhibir-se a favor del jutjat ordinari competent del territori on es van produir els fets davant la seva "manifesta falta de competència".

Adverteix aquest magistrat que "delictes com ara l'alçament públic amb la finalitat de derogar, suspendre o modificar totalment la Constitució, declarar la independència d'una part del territori nacional o sostreure la nació o part d'ella mai han estat delictes contra la forma de govern, de manera que mai han estat competència de l'Audiència Nacional, per no trobar-se dins dels supòsits que preveu l'article 65 de la LOPJ, ni ho poden ser ara per la mateixa raó".

En dues interlocutòries més, la Sala rebutja els recursos presentats contra diverses diligències acordades per la jutgessa Lamela, entre elles la petició a diferents organismes perquè facilitessin totes les informacions i dades que estiguin en els seus arxius bancaris o societats de la seva corporació vinculats amb l'ANC i Òmnium Cultural. La sala considera que conèixer la situació comptable de les entitats no vulnera el seu dret de defensa, sinó que serveix per investigar els fets imputats a Cuixart i Sànchez, a més de servir per una possible responsabilitat civil.

Aquestes actuacions també compten amb el vot particular del magistrat José Ricardo de Prada, remetent-se al vot emès en els recursos sobre la competència.

Les defenses de Cuixart i Sànchez van argumentar durant la vista celebrada divendres passat que la situació política a Catalunya ha canviat, amb la declaració unilateral d'independència al Parlament i la posterior activació de l'article 155. El lletrat de Sànchez Jordi Pina, ha explicar que amb la nova situació política, produïda mentre el seu client es trobava a presó, "no es pot mantenir la tesi que pot realitzar determinades actuacions de reiteració delictiva". La fiscalia es va oposar als arguments esgrimits per les defenses.

En el seu recurs, l'advocat de Sànchez va criticar la magistrada per fer una "interpretació extravagant" de la llei per empresonar el seu client, tot indicant que no tenia competències per investigar-lo per sedició i considerant "exagerats" els arguments per ingressar-lo preventivament a presó. Pina argumentava que no hi ha risc de fuga perquè el seu client ha respost a totes les crides que se li han fet des de la justícia.

Pel que fa a la defensa de Cuixart, la seva advocada Marina Roig, va aportar material videogràfic del 20 de setembre que confirmaria que durant la concentració al Departament d'Economia els dos 'Jordis' van fer "crides a la mobilització pacífica" en tot moment i que van "mediar" per aconseguir que la Guàrdia Civil sortís de la Conselleria. La lletrada considera no justificat el risc de fuga de Cuixart, perquè té feina i domicili conegut", i assegura que la jutgessa "no pot al·legar" risc de destrucció de proves perquè el fiscal no ho va fer en la seva demanda ni tampoc de reiterar el delicte perquè la jutgessa "no concreta a què es refereix".

Text