El Tribunal Constitucional ha anul·lat avui la declaració unilateral d'independència (DUI) acordada pel Parlament el passat 27 d'octubre, una sentència que ha adoptat en acceptar l'incident d'execució presentat pel Govern central, en virtut del qual ja l'havia suspès cautelarment.
El ple del TC ha decidit, a més, denunciar per desobediència a les seves sentències a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i als membres de la Mesa, tal com demanava l'incident presentat per l'Executiu central.
El Tribunal Constitucional va suspendre el passat 30 d'octubre la DUI en admetre a tràmit l'incident d'execució del Govern central. Ara l'ha anul·lat definitivament.
A més, en el ple convocat per a aquest matí, l'alt tribunal ha anul·lat també definitivament la llei de transitorietat catalana, que també havia estat anul·lada provisionalment i que pretenia convertir Catalunya en una república.
L'Executiu sol·licitava així mateix en la seva incident una nova denúncia del Constitucional, per desobediència, contra els membres de la Mesa del Parlament i davant la fiscalia. Aquesta és una altra de les mesures adoptades també avui pel TC.
L'esmentada deducció de testimoni per desobediència conduirà amb tota probabilitat a una nova querella del fiscal contra Forcadell i altres membres de la Mesa que hagin desobeït el TC (cosa que exclourà de la querella José María Espejo, de Ciutadans).
A més, el Constitucional ha perdonat les multes que va imposar als responsables de l'administració electoral de l'1 d'Octubre, Josep Maria Jové i Montserrat Vidal.
L'alt tribunal té previst adoptar aquesta mateixa resolució, anul·lar les multes, per als síndics electorals de l'1-O, als quals també se'ls les va imposar. No obstant això, aquesta mesura no s'ha notificat encara.
El Constitucional (TC) va multar amb 12.000 euros diaris el que va ser número 2 d'Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové; i amb 6.000 euros diaris a Montserrat Vidal, cap d'àrea de processos electorals de la Generalitat.
També va imposar les mateixes multes, repartides en funció del seu rang, als síndics electorals encarregats el seguiment de l'1-O.
Amb aquesta decisió va aplicar per primera vegada la reforma legislativa que li permet imposar sancions a alts càrrecs independentistes.
Aquestes multes van tenir l'efecte coercitiu que perseguien, ja que cap dels implicats va actuar com a part de l'administració del referèndum il·legal. D'aquesta manera, i per aquesta raó, el Constitucional les ha deixat sense efecte.
