Puigdemont, a Juncker i Tajani: «Seguireu ajudant Rajoy amb aquest cop d'estat?»

Puigdemont, en un acte celebrat en una sala del Palau de Belles Arts de Brussel·les, i davant 200 alcaldes catalans que van viatjar a la capital europea per donar suport al Govern destituït, va assegurar que Catalunya és «l'únic territori» a Europa que pateix «l'anomalia democràtica» de no tenir el seu govern ni parlament escollits. Puigdemont va descriure l'article 155 com un «cop d'estat que restringeix llibertats i drets i amenaça Catalunya i Europa» i va reclamar que el 21-D es pugui celebrar amb «normalitat democràtica», «sense policies que amenacin la diversitat d'opinió» ni amb «límits a les idees dels altres».

Puigdemont va defensar que «l'únic camí per esdevenir una república independent és la democràcia». «L'Estat espanyol la repressió li serveix per imposar la seva força però mai ens convenceran», va dir remarcant que als catalans els «agraden els reptes democràtics» i que participaran al 21-D. «Hem de vèncer tots plegats aquest cop d'estat del 155», va dir Puigdemont, i va exigir respecte pel que els catalans decideixin a les urnes. «Senyor Juncker, senyor Tajani, és aquesta l'Europa que voleu? És aquesta l'Europa que ens convideu a construir?», va preguntar als líders europeus.

També va assegurar que els valors de la UE estaven «més ben representants» a Catalunya pels milers de ciutadans que van defensar les urnes i els col·legis electorals que no pas per la policia espanyola.

Finalment, va criticar «l'amenaça al dissident» de l'Estat, que es posin a la presó «els que pensen diferent, els que no convenen a les autoritats de Madrid». «En un país així no podem viure, n'hem de construir un de nou, un país nou on no tinguem por», va insistir.

Per la seva part, els exconsellers a Brussel·les també es van adreçar a la UE. «Quan els opositors polítics es posen a la presó, ja no hi ha democràcia, i això és el que està passant a Espanya. Com més temps mireu cap a una altra banda, més temps estareu col·laborant amb aquests abusos autoritaris», va dir la consellera d'Educació cessada, Clara Ponsatí.

L'exconseller de Salut, Toni Comín, va recordar que cap d'ells ha entrat en política per convertir-se en «màrtirs» però va dir que seguiran defensant els seus ideals. «Per fortes que siguin les inclemències del trajecte, el camí continua, el destí és el mateix, potser durarà més, però continuarem i arribarem fins al final», va destacar.

El conseller de Cultura cessat, Lluís Puig, va expressar el seu agraïment en castellà a totes les persones de l'Estat que els han donat suport i va recordar que la Cultura és un element fonamental en la democràcia. Per la seva banda, Meritxell Serret, exresponsable d'Agricultura, va agrair el suport dels 200 alcaldes presents.

En l'acte també hi van participar la presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; Marta Madrenas, alcaldessa de Girona o Miquel Buch, alcalde de Premià de Marc i president de l'ACM, entre altres, a més dels eurodiputats Ramon Tremosa (PDeCAT) i Jordi Solé i Josep-Maria Terricabras (ERC).

Sobre els costos dels viatges, preguntats pels mitjans, els alcaldes van assegurar que havien pagat de la seva pròpia butxaca la visita encara que ni ells ni els eurodiputats independentistes van respondre del pagament de la sala de l'esdeveniment. Buch es va mostrar sorprès: «Si venen aquí 200 alcaldes i el que us preocupa és això, jo crec que erreu el tret», va declarar. Altres fonts van dir que es va noliejar un vol xàrter per a 170 alcaldes, organitzats per l'AMI, i que una trentena més van viatjar en els seus propis automòbils.

Entrevista a Puigdemont

Abans de l'acte, al matí, Catalunya Ràdio va emetre una entrevista feta a Brussel·les amb Puigdemont i els consellers cessats. En aquest espai, Puigdemont va apostar per la llista unitària el 21-D: «No tenim alternativa», va dir.

A més, va avisar que «tot això acabarà als tribunals internacionals». «Tenim dret d'anar-hi i hi anirem, i no serà la primera vegada que Espanya passarà vergonya», va indicar. Puigdemont va dir que als ciutadans de Catalunya «els han robat una legislatura i un govern i no seria correcte» que els seus dirigents es «rendissin».

Puigdemont també va relatar que, després de la DUI, «era evident» que hi havia «una pulsió totalitària» a l'Estat que, des del seu punt de vista, desprenia «odi i ganes de venjança, no de justícia» contra dirigents catalans. «Ens va semblar que ens havíem de dividir per garantir la legitimitat i l'acció política d'un govern legítim» i per «internacionalitzar al màxim una causa cada vegada més gran de drets humans i democràcia». «No ens vam equivocar», va insistir, «convençut» que el Govern espanyol preparava «una onada de duríssima repressió i violència» a Catalunya de la que volia culpar «a la societat catalana en el seu conjunt». Puigdemont va admetre que «tots sabem que podem acabar en presons espanyoles».

A més, va criticar que el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, vulgui «parlar en nom» de les institucions catalanes. «Aquest senyor que quan es presenta a les eleccions perd, amb quina autoritat vol parlar en nom de les institucions?», va dir remarcant que si Millo parla en nom de Catalunya és «en virtut d'un cop d'estat».

L'Estat desdenya Puigdemont

Per la seva part, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en declaracions als periodistes des del Senat, va dir que el Govern espanyol no pot perdre el temps a estar contestant diàriament «cada ocurrència» de Puigdemont, el qual «viu en la improvisació constant» i amb «moltes estones lliures» a Brussel·les.

A més, la vicepresidenta li va recordar que Espanya és una democràcia, amb membres del poder judicial «independents, inamovibles i responsables», i que «no funciona com la llei de transitorietat» aprovada al Parlament i amb la qual va considerar que Puigdemont «treia i posava jutges».