Una resposta proporcional

08.11.2017 | 00:43

Per valorar si la resposta és proporcional cal saber quina és la pregunta i a qui es fa. «Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?». No és la pregunta per la qual dos terços del destituït Govern català estan presos a la província de Madrid i l'altre terç a Bèlgica sota ordre de detenció. Aquesta pregunta és política i no la qüestiona la resposta judicial.

Llavors, quina era la pregunta? Provem de posar entre interrogants els fets: Què passa a Espanya si, sense fer cas de les sentències dels més alts tribunals, es convoca a Catalunya un referèndum il·legal i s'obvia que no ho acceptin ni participin els representants de la meitat de la població, es prepara esquivant la policia, es finança amb diners públics, s'executa sense les garanties que s'exigeixen a aquestes consultes i, després d'una votació irregular i un dubtós escrutini, es concedeix tota la legitimitat al resultat i es considera que d'ell en sorgeix un mandat democràtic que obliga a plantejar la major il·legalitat possible contra l'Estat?

La resposta política diria que democràticament és inadmissible en aquesta latitud, tot i que a l'alçada de la banya d'Àfrica –sent igualment inadmissible– tindria més viabilitat.

La resposta judicial és que poden haver incorregut en delictes de rebel·lió o sedició, malversació, prevaricació i desobediència.

La resposta judicial és proporcional? Hauríem de saber quina és la pregunta però no ha estat enunciada. Les somrients desobediències i les maneres pacífiques podrien correspondre a l'enunciat «què farà la justícia si cometem els delictes més greus que existeixen sense matar ningú?».

Per què no es veu la proporció de la pregunta? Perquè es creu que és una pregunta política.

Error.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema