Hamburguesa amb formatge, una canya i un tallat per 9,50 euros en una terrassa gairebé buida del centre de Girona molt propera a la seu de la Generalitat, amb la façana sobreïxent de senyeres. El menú (de batalla) del dia de vaga poc general a la feina -la patronal catalana Pimec reduïa el seguiment a un pobre 4,3% entre els seus associats- amb l'excepció d'alguns àmbits del sector públic -a l'ensenyament el 31% dels docents la van secundar, segons dades del Ministeri de l'Interior-, però amb efectes generalitzats i devastadors a les carreteres i al ferrocarril a causa de l'acció dels Comitès de Defensa de la República (catalana, s'entén), consistent en talls de circulació interminables a l'AP-7, amb Borrassà, la Jonquera i Riudellots de la Selva com els punts més calents, i a la línia de l'AVE, amb l'estació de Girona com a campament base, literalment: els manifestants van envair les vies a primera hora del matí, hi van esmorzar, dinar arròs, hi van jugar a cartes i fins i tot hi van fer «una mica de ballaruca» fins ben bé les nou de la nit; no hi va faltar L'estaca, de Lluís Llach, ni tampoc Els segadors. A la tarda, un grup de vaguistes també van ocupar les vies per on circulen els trens d'alta velocitat i de Rodalies a l'estació de Sants, a Barcelona.
- Jo no en faig (de vaga), perquè em treuen 50 euros del sou -comenta una funcionària a una altra mentre pren un tallat a la terrassa del menú de batalla, a Girona.
- Jo tampoc no estic per ingressar menys a final de mes.
A primera hora de la tarda d'ahir, bona part dels comerços de la plaça Catalunya i del carrer Santa Clara de la ciutat estaven tancats. Tampoc van obrir alguns bars i restaurants de la plaça Independència. El König, sí, i a aquelles hores no tenia ni una trista taula lliure; els cambrers no donaven a l'abast; els clients feien cua.
«Llibertat per als presos polítics»
La segona vaga general que afrontava Catalunya en un mes i escaig, tot i estar convocada per motius laborals -així ho va confirmar la sala social del Tribunal Superior de Justícia, dimarts-, es va convertir en un clam per la «llibertat dels presos polítics (Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, el vicepresident cessat pel 155 Oriol Junqueras i set exconsellers)» que va col·lapsar el Principat: per unes hores Barcelona es va convertir en una ratera per als conductors (Mercabarna va obrir, però els majoristes van vendre un 80% que en una jornada normal; el Metro va funcionar al 88% de la seva capacitat) i hi va haver cues d'antologia en 60 punts de la xarxa viària (a banda de l'AP-7, van quedar tallades l'A-2, l'N-II, l'AP-2, la B-20 i la C-32, entre d'altres). Fins i tot hi va haver talls al coll d'Ares, a Molló. Amb aquest panorama, la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies elevava les pèrdues generades per la situació de bloqueig fins als 25 milions d'euros.
Més consum elèctric
Que a les empreses l'aturada general va tenir un impacte més aviat moderat ho confirmaria la dada relativa al consum d'electricitat que donava el Ministeri d'Energia: pels volts del migdia havia augmentat de l'ordre d'un 5% en relació amb abans-d'ahir (en la vaga general del 14 de novembre de 2012 la demanda energètica va caure un 19%). L'organització Retailcat, que té 32.000 comerços adherits arreu de Catalunya, xifrava el seguiment entre un 10 i un 15% i, en un comunicat, concloïa que les botigues van obrir «amb normalitat».
Un «èxit» segons els convocants
Intersindical-CSC, sindicat minoritari convocant de la protesta, qualificava d'«èxit» la jornada, malgrat «l'intent de boicot» de la patronal Foment del Treball, amb l'argument central que en l'ensenyament primari i secundari «el 80%» del personal va donar suport a la vaga. A la Universitat de Girona l'activitat acadèmica va quedar «notablement» afectada, amb zero classes a les facultats de Lletres, Educació i Psicologia. Les de Medicina i Infermeria van treballar al 20% de la seva capacitat i la resta, entre el 5 i el 15%, segons dades d'Intersindical-CSC.
A l'autopista AP-7 Generalitat i Creu Roja van haver d'organitzar dispositius d'emergència per dur menjar i beure als conductors atrapats durant hores a l'alçada de Maçanet i de Figueres, informava la Direcció General de Protecció Civil; a l'estació de l'AVE de Girona els mateixos vaguistes van organitzar-se per no passar ni set ni gana. Tot i la presència d'efectius de la Policia Nacional a les proximitats de l'estació de tren, a la capital de l'Onyar no hi va haver batusses; això sí, una dona va patir ferides al cap de mans d'un dels vigilants de seguretat de l'estació. «L'AVE serà sempre nostre! Us convidem a totes a que porteu la carmanyola. Estem preparant activitats i concerts», informava des del perfil de Twitter el Comitè de Defensa de la República Girona i Salt, hereu del Comitè de Defensa del Referèndum de l'1-O. El van conquerir fins a les nou de la nit.
Xiulets per a la UGT
La protesta d'ahir, 8-N, coincidia en data amb el 25è aniversari del desplegament de l'Exèrcit de Terra espanyol a Bòsnia-Hercegovina, als Balcans; i amb la victòria electoral de Donald Trump, el pare fundador de la postveritat, als Estats Units . I postveritable li devia semblar la realitat, ni que fos per uns instants, al secretari general de la UGT, el gironí d'adopció Camil Ros, que va ser escridassat i xiulat pels milers de persones concentrades a la plaça de la Catedral de Barcelona, que no li perdonen que el sindicat es desmarqués de la convocatòria de vaga al costat de l'altra gran organització obrera, CCOO. «Som aquí per donar la cara i dir que som un sol poble que ha de demanar la llibertat dels presos, perquè avui a la presó hi ha gent que, com la consellera de Treball, Dolors Bassa, són bones persones i són els nostres representants polítics», va declarar.
El món al revés? «Bon Preu se suma durant tot el dia a l'aturada d'avui 8 de novembre», piulava el Twitter corporatiu de la cadena de supermercats. És possible.
