El catalanisme és europeista per definició, repetien líders i estudiosos. Però l'europeisme quasi sempre és de conveniència; l'abracem en la mesura que hi encaixi el nostre projecte. El Mercat Comú era desitjable en temps del franquisme, perquè per entrar-hi calia ser una democràcia. La Unió Econòmica i Monetària era desitjable perquè suposava diner barat per animar la nostra economia. La constitució europea era desitjable perquè s'esperava que les aspiracions catalanistes serien més ben acollides al Parlament Europeu que a l'espanyol. Però ha arribat la crisi de la DUI i el catalanisme ha descobert que Europa no respon com voldria.
La Unió Europea no és l'expressió política d'una inexistent nació europea, sinó una associació d'estats per a la gestió d'interessos comuns. Les lleis de la biologia diuen que l'instint més important és la supervivència, i això també val per als estats. Seria perillós per al futur de la Unió que un soci ajudés els enemics de la supervivència d'un altre soci, i la integritat territorial s'inclou en el concepte. Això el catalanisme més assenyat ho sabia perfectament, però alguns dels activistes més destacats han alimentat la idea que una República declarada en contra d'Espanya seria fàcilment acceptada per la Unió. La prova de la realitat ha descobert l'error d'aquesta expectativa.
Força veus europees han condemnat l'ús desproporcionat de la violència policial l'1 d'octubre, però totes les veus que compten han insistit en el compliment de la legislació interna espanyola. Les excepcions només animen els que s'agafen a claus roents. La República s'ha quedat als llimbs i el govern belga considera una qüestió judicial la sort de l'incòmode visitant Puigdemont. Aquest ha reaccionat maleint els ossos als poders comunitaris i especialment al cap de l'aparell burocràtic, el poderós Jean-Claude Juncker. No és la millor manera de fer amics. L'eurodecepció també ha arribat al catalanisme, segons el Centre d'Estudis d'Opinió. Si al juny el grau de confiança dels independentistes en la UE era de 4,7 sobre 10, a l'octubre havia baixat fins al 3,2. En canvi, entre els no independentistes havia crescut del 5,1 fins al 5,5. Aquest paràmetre, que abans mostrava valors semblants en els dos grups, de sobte ha divergit.
L'unionisme abraça l'europeisme amb entusiasme, i l'independentisme es torna euroescèptic, com els nacionalismes conservadors d'altres indrets que mai no han estat vistos com un model.
