La defensa dels exconsellers del PDeCAT Jordi Turull i Josep Rull va demanar a l'Audiència Nacional la seva posada en llibertat, adduint que es van limitar a convocar el referèndum, sense «organitzar o instigar per cap via» tumults ni actes de desobediència a l'acció de les autoritats o els seus agents.

Jordi Pina, advocat de Turull i Rull, va presentar ahir dos recursos d'apel·lació davant la sala penal de l'Audiència Nacional, després que la jutge instructora Carmen Lamela ratifiqués la setmana passada la seva decisió de mantenir-los a la presó preventiva, al costat de sis consellers més cessats, en la causa que els investiga per rebel·lió, sedició i malversació. Els exconsellers es desvinculen dels «episodis aïllats d'incidents», com els «escraches» davant hotels on s'allotjaven policies i guàrdies civils, i de qualsevol ús de la violència contra els cossos i forces de seguretat de l'Estat.

En els seus recursos, Rull i Turull també invoquen la jurisprudència per posar en qüestió que l'Audiència Nacional sigui l'òrgan competent per enjudiciar els delictes de rebel·lió i secessió i demanen que remeti el cas als jutjats d'instrucció de Barcelona. En cas contrari, l'advocat li exigeix que plantegi una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la matèria.

El recurs intenta desmuntar els arguments del delicte de rebel·lió que la Fiscalia imputa al Govern cessat i insisteix que «el mer dictat de lleis o resolucions de cap manera pot equiparar-se amb la realització d'un aixecament públic» i que les mobilitzacions independentistes han estat pacífiques i només han «pretès expressar opinions polítiques». «Votar a favor d'una convocatòria il·legal de referèndum no té res a veure a alçar-se de manera pública o violent, que és allò exigit per a la rebel·lió», raona l'advocat, que nega que es coneguin a Turull i a Rull «manifestacions encoratjant els ciutadans a alçar-se en cap sentit o a oposar-se amb violència a l'acció de les autoritats o els seus agents».

Per a la defensa, tampoc «consta de cap manera» que Turull i Rull «organitzessin o instiguessin per cap via» protestes com les celebrades davant els hotels que allotjaven a policies i guàrdies civils, unes mobilitzacions que, afegeix, «no poden tenir cabuda en el tipus penal de la violència doncs no consta que cap persona fos copejada o maltractada d'obra (...)».

El recurs retreu a la Fiscalia que pretengui «fer responsables els consellers de qualsevol acte de protesta -encara no violent -esdevingut els últims mesos d'un cap a l'altre de la geografia catalana», sense cap indici que haguessin «organitzat, preparat o encoratjat un pla comú» per aconseguir la independència. En el cas de Rull, subratlla que mai ha fet «la més mínima insinuació o referència a l'ús de la violència contra la Guàrdia Civil, ni la més mínima crida a la desobediència o a la celebració de concentracions de protesta contra la seva actuació», cosa que, d'altra banda, afegeix, «hauria de ser absolutament legítim en un Estat democràtic i de Dret».

En un altre escrit, en aquest cas conjunt, Rull i Turull sol·liciten a l'Audiència que deixi sense efecte la fiança de 6,2 milions imposada als exconsellers, després que el Suprem denegués aquesta mesura cautelar que la Fiscalia havia sol·licitat per als membres de la Mesa. En ser les querelles interposades contra els membres del Govern i contra la Mesa «idèntiques en allò substancial», la defensa sosté que «no seria lògic» que el Suprem no apliqués cap mesura i en canvi l'Audiència la mantingués, perquè «s'estaria conculcant el principi de seguretat jurídica i d'igualtat davant la llei».

Turull i Rull remarquen a més que no tenen ni tenien «capacitat de disposició» respecte a la partida pressupostària per a l'1-O, que les finances de la Generalitat estaven intervingudes des del 21 de juliol i que l'estat ha certificat que no s'ha fet cap desemborsament pressupostari per al referèndum.