Els propers dies haurem de prendre decisions i no sempre seran fàcils d'entendre». Vist en perspectiva, sembla que Oriol Junqueras ja preparava la seva parròquia el 29 d'octubre per al monumental cop de voltant de l'estratègia independentista que hem presenciat aquests dies. El 28 d'octubre, Marta Rovira convidava a defensar la República «amb fermesa, convicció i valentia». Des de llavors han passat moltes, moltíssimes coses: s'ha aplicat l'article 155, vuit exconsellers son a la presó, la presidenta del Parlament va passar una nit entre reixes i hi ha unes eleccions convocades per al 21 de desembre. I en aquest context, cada cop hi ha més exconsellers i membres tant d'ERC com del PDeCAT -Ponsatí, Comín, Puig, Campuzano, Sabrià, Tardà...- que admeten que el Govern català no estava preparat per fer efectiva la república (en alguns casos, amb el matís que no s'esperaven «la resposta violenta de l'Estat»). De l'«hem de defensar la República» a l'autocrítica i l'admissió que no hi havia estructures d'Estat. Del «tenim pressa» a la constatació que cal una majoria social més àmplia per aconseguir la independència. Fins i tot la CUP manté un perfil més aviat discret. El nou discurs del sobiranisme situa ara la independència, que semblava a tocar els dits, en un horitzó molt més llunyà. La prioritat més immediata, el 21-D, és recuperar l'autogovern i acabar amb l'aplicació del 155. Després, ja es veurà.

Refer el discurs sobiranista no és gens fàcil quan s'ha constatat que les bases en què se sustentava -estructures d'Estat, reconeixements internacionals, intervenció europea...-eren inexistents. De moment, els partits independentistes han optat per l'autocrítica. La primera a obrir la veda va ser la consellera d'Educació cessada, Clara Ponsatí, que en una entrevista a RAC1 des de Brussel·les va afirmar que «el Govern no estava suficientment preparat per aplicar la independència».

Després d'ella, diversos polítics independentistes s'han manifestat en la mateixa direcció. El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha reconegut que el Govern no estava preparat per desenvolupar una repúbica «fent front a un Estat autoritari sense límits per aplicar la violència». L'exconseller de Salut, Toni Comín, ha demanat més temps: «La independència, que només es pot fer de forma pacífica, requereix un trajecte més llarg».

També el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ha assenyalat que encara no hi ha prou majoria social per a la independència: Sabeu per què encara no som independents? Doncs perquè encara no hi hi hagut una majoria de catalans que així ho vulgui». I el mateix missatge també s'ha llançat des del PDeCAT: «Caldrà més temps per reforçar majories socials que ens acompanyin en l'objectiu», ha dit el també diputat al Congrés Carles Campuzano.

Calmar els ànims, rebaixar expectatives, eixamplar la base de l'independentisme? Sigui pel motiu que sigui, aquestes reflexions no semblen haver passat factura a les bases independentistes. Com a mínim de moment. Però un sector del sobiranisme tem que aquesta onada d'autocrítica pugui acabar convertint-se en un «autogol» que acabi apagant els ànims. Per això, creuen que cal posar-hi fre més aviat que tard.

Així ho ha expressat el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch: «Una cosa és fer autocrítica i, a vegades, en segons què t'equivoques, però una altra cosa és menyprear que el procés independentista té molts seguidors i es troba fort». En la mateixa línia s'ha expressat el diputat Lluís Llach: «No estic en contra les autocrítiques, però flagel·lar-nos perquè no es va voler que la violència de l'Estat s'exercís sobre els ciutadans és com assumir la defensa dels maltractadors».

Treballar a contrarellotge

El sobiranisme, doncs, treballa contrarellotge i sobre la marxa per recompondre el seu discurs, que en aquesta ocasió no serà unitari perquè es presentarà en tres llistes: ERC, CUP i la candidatura transversal de Puigdemont, Junts per Catalunya, lligada (tot i que cada cop de forma més testimonial) al PDeCAT. Les tensions entre republicans i postconvergents es van fer evidents, sobretot, en les darreres setmanes abans de la proclamació de la independència, sobretot aquell 26 d'octubre en què Puigdemont va estar a punt de convocar eleccions i es va fer enrere davant dels crits de «traïdor». Ara prometen unitat d'acció malgrat presentar-se per separat, però encara queden setmanes per a les eleccions i poden passar moltes coses.