Hola. Benvinguts al primeríssim primer episodi d' El Xou d'Alex Salmond [exprimer ministre escocès]. Espero trobar-me amb vostès cada setmana. Aquest programa oferirà a persones amb coses a dir una plataforma des d'on dir-les. Intentarem trobar les personalitats que hi ha darrere les figures públiques. I en aquest primeríssim primer xou tenim una cosa molt especial per a vostès. Aquesta setmana he estat a Brussel·les (...) on he entrevistat el president de Catalunya, Carles Puigdemont. Fa dos mesos era un desconegut. Ara és un dels polítics més famosos de tot Europa, perquè Puigdemont és president a l'exili. Ha volat [d'Espanya] per fugir de càrrecs criminals. Creieu-me, és un tema poderós».
Programa d'estrena
Entusiasta presentació la que fa Salmond del seu nou i flamant programa d'entrevistes a la cadena de televisió russa RT. Un exprimer ministre independentista que va perdre un referèndum legal i acordat sobre la sortida d'Escòcia del Regne Unit entrevista un president català destituït que va proclamar una independència unilateral amparant-se en el resultat favorable d'una consulta fora de la llei i, per tant, no vinculant, que ha desembocat en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per primera vegada en la història democràtica d'Espanya que, al seu temps, ha propiciat una convocatòria electoral per al proper 21 de desembre a la qual les forces partidàries de la secessió hi concorren per separat.
«Pushdemont»
Al llarg de tot el programa, que inclou altres entrevistes a d'altres personatges i sobre altres qüestions, Salmond adopta un posat bonhomiós. Duu un vestit elegant, no pas corbata, i aposta per un estil directe. De bones a primeres li pregunta a « Pushdemont» quan va començar a creure que Catalunya havia de ser un estat independent: «Vaig néixer en la dictadura de Franco. Fins als 12 o tretze anys [la va viure, diu]. La meva primera escola va ser durant aquesta era. Quan la meva llengua, el català, per exemple, va ser prohibit. Després de la mort de Franco hi ha un grandíssim moviment, un moviment democràtic» i en «aquell moment sento» que «aquell moviment em crida. Em vaig sentir compromès a construir una societat nova». Sense atorgar massa més temps al convidat per aprofondir en l'argument, Salmond, Alex Salmond, inquireix a Puigdemont per què decideix canviar el periodisme per la política: «El meu punt de vista encara és el d'un periodista i crec que això m'ajuda a fer política en l'era de les comunicacions», respon el president cessat.
I a continuació l'entrevistador escocès menciona el sant Cristo gros: Mariano Rajoy. I a partir d'aquí, Carles Puigdemont comença a donar titulars que no per ser coneguts deixen de ser-ho: el Govern espanyol «sap perfectment que la gran majoria de catalans no accepta l'actual situació»; «si la majoria de catalans volen ser independents, per descomptat, Catalunya serà independent»; «hem de ser confiats i resistents, perquè guanyarem, tindrem èxit i finalment la democràcia prevaldrà»; «ningú no vol llibertat per a uns criminals. No som criminals. Som polítics, representats legals i legítims del poble català».
Més, ara sobre les eleccions del 21-D: «tinc confiança en aquesta victòria. Però vull preguntar a l'Estat espanyol i a les autoritats europees si ells acceptarien un resultat com aquest. Si el moviment independentista és majoria en el pròxim Parlament, està l'Estat espanyol disposat a acceptar-ho?». I més, encara: en cas de victòria dels partidaris que Catalunya es converteixi en la una nova república segona part proposarà a Madrid i a Brussel·les «una nova era de diàleg i negociacions sobre aquesta realitat».
Invitació a Rajoy
Acaba l'entrevista i Salmond diu, mirant fixament a càmera: «Si el senyor Rajoy vol exercir el dret de rèplica aquesta cadira [assenyala una butaca de pell buida] està a la seva disposició per al xou de la setmana que ve». I conclou: « I que quedi clar que mai no he fet cap crida per la independència de Catalunya (...). Sí que he fet una crida al dret a decidir dels catalans». Fi.
