Pere Vila. President del PDeCAT a les comarques de Girona

«Amb resultats com els de 27-S, veig difícil implementar la independència»

20.11.2017 | 19:54
Pere Vila

Podem dir que el PDeCAT no concorre a aquestes eleccions, o almenys no amb el seu nom?

No és ben bé així, gent del PDeCAT formarà part de la llista Junts per Catalunya. Hem de reconèixer que serà una llista amb gent de la societat civil, de país, és la llista del president Puigdemont. La decisió de fer-la transversal obligava el partit a renunciar a presentar-se amb les seves sigles.

Un partit que passa desapercebut està fent el primer pas per a la seva desaparició.

Difícilment ningú oblidarà el PDeCAT, que és l'hereu de l'antiga Convergència. Som la nostra gent, tenim molts càrrecs electes. A les darreres eleccions ja ens vam presentar amb Junts pel Sí, i no hi ha hagut oblit. També és cert que ho comprovarem ara, però estic convençut que no se'ns oblidarà.

Molta assemblea local, i al final els diuen com ha de ser la llista des de Brussel·les.

(Riu) El Consell Nacional va aprovar per unanimitat donar plena llibertat a la direcció i al president per elaborar les llistes. No ens queda més que respectar-ho.

La llista transversal obligarà a deixar fora, o enrere, càrrecs del partit que havien sigut elegits democràticament en assemblea.

És veritat que quan la gent es presenta a les ternes, té unes expectatives, i aquesta vegada no ha sigut una excepció. Però bé, es va validar que la llista la feria el president.

Hi ha gent que s'ha sentit molesta?

Sí, però això ha passat sempre. A mi m'havia tocat elaborar les llistes quan teníem la federació amb UDC, i també s'havien d'ajustar els acords de darrera hora. Aquesta vegada no ha estat una excepció. Quan et truquen i diuen que no compten amb tu, o que vas en un número més enrere del que esperaves, evidentment tens un disgust.

A cap i a la fi, vostès són especialistes a fer candidat el que va de 4 per Barcelona o de 3 per Girona. Pot assegurar que ara no serà així?

He, he, no puc assegurar res, perquè no està a les meves mans. Però el nostre candidat serà en Carles Puigdemont. És clar que després caldrà veure en quina situació queda tot plegat.

Fer llistes amb pròfugs i empresonats és una mena de jugada mestra?

Aquesta situació no és volguda per nosaltres, és una imposició, cap persona en el seu sa judici pot pensar que és una estratègia electoral. Una altra cosa és que considerem que és el govern legítim i per tant són el president i els consellers. Hem fet la llista pensant que això es resoldrà, esperem que així sigui en les setmanes vinents i que tots puguin forma part del parlament.

Són conscients del risc de perdre votacions si són ajustades i alguns diputats no hi són?

És veritat que és complicat que algú que és a la presó pugui exercir el vot al Parlament. Seria una situació tan anormal, que en el seu moment veuríem com la gestionem. S'hauran de prendre les decisions que siguin necessàries.

Això, en darrera instància, inclouria la dimissió i que ocupi el lloc un nou diputat?

És clar, seria una de les opcions. Jo tinc l'esperança que tot se solucioni, però veient com va tot...

Com valora l'actitud de Santi Vila, que a més és amic seu?

N'he parlat amb ell. Li he explicat el que penso. I he demanat al partit que em respecti la confidencialitat d'aquesta conversa. Ha ferit molta gent, és cert, però amb el pas del temps es veurà millor tot plegat.

Ha pensat que vostè podria ser un dels acusats per la justícia, potser un dels empresonats?

Amb la família n'hem parlat, és clar, i més veient com ha acabat tot. Tenia molt clar quin camí hauria seguit, semblant al dels meus companys. Si m'hagués tocat a mi, ho hauria hagut d'assumir.

S'hauria presentat a Madrid o hauria marxat a Brussel·les?

No l'hi sé dir, la gent que va prendre una o altra decisió s'haurà d'explicar. Davant la gravetat de la situació, i només amb 48 hores per decidir, cadascú va prendre la decisió que va voler, ningú obligat. Tots tenim el nostre ego, però jo hauria arribat fins al final, segur.

Aquestes eleccions són plebiscitàries i si guanya l'independentisme, es farà una DUI? Això em sona d'alguna cosa.

Com que no hi ha pogut haver llista unitària, durant les properes setmanes veurem el relat de cada partit. Però ha arribat el moment en què a la gent li hem de parlar molt clar.

Potser ja seria hora.

Se li ha de dir cap on anem, com hi anem i amb qui hi anem, i que la gent triï la seva opció. Però jo també vull ser positiu. Els que volem aconseguir la independència hem aconseguit molt.

No estem pitjor que fa dos anys?

Això, amb dades fiscals, econòmiques, culturals, etc., ho podríem arribar a discutir. Però discutir al Parlament sobre la independència de Catalunya, fa dos anys era una quimera. Hi ha hagut una mobilització social increïble. Ens trobem aquí en més d'un 90% gràcies a la societat civil, els partits sovint només hem fet l'acompanyament.

No em digui que tornaran a fer una DUI, si guanyen.

En el que toqui fer en el seu moment en Pere Vila hi serà.

Se la va creure, la declaració d'independència?

És clar que sí, perquè a més vaig tenir la sort de ser al Parlament aquell dia. Però un no és naïf i sap de la complexitat que generava aquella declaració a partir de les set de la tarda. El que va passar ens va situar en un escenari no volgut, però que era la realitat que ens tocava afrontar.

Creu que ara som independents? Li pregunto perquè he sentit veus que així ho diuen.

Ara no. Tenim un 155 feridor, una part del Govern a l'exili, l'altra a la presó. No hem pogut implementar la república com a tal.

Què va fallar?

És difícil de valorar. El repte era titànic. Tampoc no vull ara buscar què va fallar, els darrers dies s'està lliurant una mena de guerra en aquest sentit, de dir què va fallar. El que toca ara és, de cara a les eleccions, donar a la gent tota la informació, que no s'enganyi ningú, que s'expliqui bé què hi ha darrere de tot això i que la gent triï. I si es converteixen en el paral·lelisme del referèndum que volíem, han de servir per això. Com a bons demòcrates haurem d'acceptar els resultats, tant si surten favorables als nostres postulats com si no.

Les enfoquen com un referèndum?

L'escenari per això seria si hi hagués només dues llistes unitàries, l'una independentista i l'altra no. Això hauria sigut un sí o un no, hauria sigut ideal. No ha pogut ser, nosaltres ho vam intentar i altres partits no ho han volgut. Tanmateix, la gent sap bé quins partits representen el sí i quins el no. El que no sé què és són els comuns, la resta sí.

No va fallar que un 48% no és prou suport social?

L'ideal hauria sigut guanyar en nombre de diputats i també de vots. Ara hem de treballar per completar-ho. Amb uns resultats com els del 27-S, veig difícil implementar la independència, veient com està actuant l'Estat espanyol. Ens ha de legitimar passar del 51%.

Aquesta vegada, de la CUP no en voldran saber res, suposo.

(Riu) Personalment vaig trobar una injustícia la decisió de la CUP sobre el president Mas. Però han sigut socis del govern en algunes votacions importants. I fa uns dies van visitar el president Puigdemont, aparentment hi ha una sintonia correcta. Aparentment.

Encara que no guanyés Junts per Catalunya, el president hauria de ser en Puigdemont?

El president de Catalunya és en Carles Puigdemont. Poca gent entendria, aquí i a Europa, que el president no continués essent en Puigdemont. O sigui, la resposta a la seva pregunta és que, per mi, sí. Evidentment, si guanyen les forces independentistes.

Diu que Puigdemont és el president? Que no està assabentat que el van destituir?

Per mi és el president, igual que el Govern continua essent el Govern.

Veu factible dos governs alhora si guanya l'independentisme, un de legítim i un d'efectiu, tenint en compte la situació d'alguns candidats, a la presó o a l'estranger?

S'hauria de veure si és possible. Però és clar, estem a setmanes de les eleccions, i si no es resol el tema judicial, ens podem trobar en la tessitura que exposa. També caldrà explicar a la gent com es gestionarà, arribat el cas, un govern al qual, tot i que ha sortit elegit, no li deixen exercir la seva funció.

Espanya respectarà el resultat si guanya l'independentisme?

Amb els antecedents que tenim i les opinions d'alguns dirigents, en tinc els meus dubtes. Però la partida ja no es juga a Espanya, les eleccions estaran sota el focus internacional, i Espanya no tindrà altre remei que respectar el resultat.

No confia massa en Europa?

Sí, tal com s'ha demostrat les darreres setmanes, confiar en Europa tampoc no és una garantia de res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema