La reforma constitucional és necessària i ineludible per a un grup de deu prestigiosos catedràtics que han donat a conèixer un informe amb les seves idees per abordar-la, entre elles un canvi «radical» al Senat, els membres del qual ja no serien triats per votants i parlaments autonòmics sinó per les Comunitats. Idees per a una reforma de la Constitució és el títol del document que han consensuat catedràtics de Dret Constitucional i Dret Administratiu de diverses universitats després d'un treball de quatre mesos fet a iniciativa pròpia, a manera de «voluntariat cívic», arran de la seva gran «preocupació» per la situació que viu Espanya i la falta de reformes legislatives. Són paraules del catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Complutense Santiago Muñoz Machado, que va explicar ahir l'informe, de vint pàgines, acompanyat de sis coautores més, prèviament a una presentació més solemne en la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Eliseo Aja, Ana Carmona, Francesc de Carreras, Javier García Roca, Alberto López Basaguren i José Antonio Montilla són els sis catedràtics que han explicat alguns detalls de la seva iniciativa, amb la qual pretenen animar la classe política a una reforma constitucional que veuen urgent, sobretot pel que fa al model d'organització territorial de l'Estat. Tots aposten per afrontar «amb seriositat», segons Muñoz Machado, una modificació de la Carta Magna encara que sense reformes de «tall revolucionari» que poguessin obrir un procés constituent. Serien canvis parcials de la Constitució de 1978 i altres lleis que respectin els «principis i valors» de la llei fonamental. Són diversos els aspectes que han analitzat, i entre ells destaca renovar el Senat a mode de «cambra territorial federal», un instrument per reforçar la implicació de les Comunitats Autònomes en l'Estat. Eliseo Aja planteja un «canvi radical» de la Cambra alta, que seguint el model del Bundesrat, on estan representats els Länder d'Alemanya, estigués conformat només per senadors triats pels mateixos Governs autonòmics, amb capacitat per aprovar lleis que afecten els territoris.