El fet més evident és que Junts pel Sí ha guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya amb una majoria simple que, afegint-hi la CUP, arriba a majoria absoluta de diputats, encara que el sobiranisme no ha aconseguit imposar-se en els vots populars. I això en una jornada amb una participació històrica del 77,46%, deu punts més que en els anteriors comicis de 2012.

La massiva afluència de votants als col·legis (que es va traduir en molts moments del dia en imatges de cues al davant de les urnes) va ser molt elogiada per representants de totes les forces polítiques, que van destacar el caràcter cívic de la jornada electoral d'ahir.

Junts obté menys diputats dels que sumaven CiU i ERC (n'han perdut nou, passant de 71 a 62, els mateixos que tenia CiU tota sola abans de les eleccions al Parlament de 2012); les dues forces van crear aquesta candidatura fa tot just dos mesos amb la complicitat de les entitats civils sobiranistes i en aquest temps ha aplegat una onada d'entusiasme i d'adhesions de personalitats. En compensació a la pèrdua de representació sobiranista per aquesta banda, la CUP triplica els escons. Ciutadans fa un salt de gegant i liderarà l'oposició i l'unionisme de la Cambra, mentre el PP s'enfonsa i el PSC perd una dosi de pistonada, tot i que no tant com preveien les enquestes. Unió Democràtica es queda fora de l'hemicicle, i per tant, de les subvencions. I Catalunya Sí que es Pot no manté ni tan sols els votants i els diputats que tenia Iniciativa.

Eleccions 27S: No guanyen en vots

Nombrosos eren els interrogants que el recompte electoral d'ahir a la nit havia de respondre. En la perspectiva plebiscitària -que van acabar acceptant de fet els líders unionistes- la primer pregunta era quants votants havien pronunciat l'equivalent d'un sí en un referèndum. La resposta és: menys de la meitat, però no gaire menys, el 47,87%. En xifres absolutes, 1.925.238 persones (els mateixos 1,9 milions que van votar sí-sí a la consulta del 9-N) van optar per Junts pel Sí i la CUP, les dues úniques formacions que s'havien manifestat obertament per la independència en aquests comicis.

La resta de partits que havien plantejat altres fórmules per al futur de Catalunya (tan diferents com ho són el ventall ideològic que hi ha entre Ciutadans, el PP, el PSC, Catalunya sí que es Pot i Unió) han sumat el 50,48%, que suposen una mica més de dos milions de vots. Aquesta dada segur que es posarà sobre la taula en els propers dies, setmanes i mesos quan es debati si el resultat electoral faculta o no a la la majoria parlamentària per costruir un estat independent.

Eleccions 27S: La CUP, determinant

L'altra gran qüestió era si l'independentisme sumaria majoria absoluta a la cambra, i la resposta és afirmativa, tot i que ha perdut dos diputats, passant de 74 a 72. Les llistes de Junts i la CUP tenen tot i això prou diputats per aprovar resolucions, declaracions, lleis i estructures d'estat d'acord amb el full de ruta cap a l'estat propi. Però s'hauran de posar d'acord entre ells, i la desena de diputats de la CUP faran que la seva veu s'escolti amb força. Ni els respectius fulls de ruta ni molts dels conceptes de l'estat a construir no son idèntics, i les diferències poden fer que aquest sigui un camí ple de complicacions internes, que se sumaran a les externes que sens dubte arribaran de la ma del govern espanyol i el Tribunal Constitucional.

Eleccions 27S: Mas serà el president?

Qui liderarà aquesta etapa com a President de la Generalitat? La CUP ha dit que no investirà Artur Mas, que és el candidat de Junts pel Sí, però que no ho impedirà. En aquest cas és necessari que Junts pel Sí tingui més diputats que tots els que poden coincidir en votar-hi en contra, que podrien ser, per raons diferents, Ciutadans, PSC, PP i Catalunya sí que es pot. I resulta que aquestes forces sumen 63 diputats pels 62 de Junts pel sí.

El President de la Generalitat és elegit pel Parlament, d'entre els seus membres, per majoria absoluta en primera votació i per majoria relativa en segona. En aquest darrer cas n'hi ha prou amb que el candidat rebi més vots a favor que en contra. Anit fins a darrera hora el resultat de Junts va estar ballant entre els 62 i els 63 diputats, justament la frontera aritmètica del problema. Si el resultat definitiu no dóna prou diputats al grup de Mas, aquest necessitarà que algun altre partit, a més de la CUP, s'abstingui, o bé que algun diputat de la CUP voti a favor seu. O bé caldrà un relleu a la presidència.

Eleccions 27S: Ciutadans escombra el PP

L'espai que ha fet bandera contra la independència queda lluny de la força necessària per encallar el procés amb els seus vots. En aquest sector destaca l'espectacular salt endavant de Ciutadans, que passa de 10 a 25 diputats, sobretot a costa d'enfonsar el PP, que baixa de 19 a 11 diputats.

L'elecció d'Albiol com a cap de llista no ha estat la solució. La patacada ha caigut com una galleda d'aigua freda a la direcció espanyola dels populars, per a la qual Ciutadans és un malson persistent. El resultat a Catalunya dóna ales a Albert Rivera per a les seves pretensions a les eleccions espanyoles de desembre. El PSC perd un altre llençol en aquesta bugada: dos punts i quatre diputats, també en probable benefici de Rivera i en alguna mesura de Junts, on han anat a parar els seus nacionalistes dissidents. Tanmateix, és la tercera força del Parlament i això vol dir que continuarà sent visible, amb l'ajuda del PSOE.

Catalunya 27S: Sí que es Pot no ha pogut

Catalunya Sí que es Pot, la llista que ajuntava Podem i Iniciativa, ha quedat molt per sota de les expectatives generades per la victòria d'Ada Colau a les municipals de Barcelona. La llista del desconegut Lluís Rabell treu menys diputats i menys percentatge que Iniciativa tota sola fa tres anys, i posa en qüestió l'encert de l'invent i el to de la campanya, molt marcada per l'estil dels líders espanyols de Podem.

Eleccions Catalunya: Unió queda fora

Una incògnita important era què seria capaç de fer Unió Democràtica tota sola, després del trencament de CiU. Es tractava, de fet, d'una Unió molt disminuïda per la fugida de molts sels seus dirigents cap a la llista de Mas. Els que quedaven, amb Espadaler al davant i Duran Lleida al darrere, han fet una campanya contra la independència però reclamant alhora una relació totalment diferent amb Espanya. Amb aquesta persistència en la tercera via no han aconseguit passar la ratlla del 3% que permet entrar al Parlament, i es queden sense diputats i també sense subvenció oficial per pagar els deutes de campanya.