ENTREVISTA. ENRIC MILLO

«L´article 155? L´escenari hauria canviat si Puigdemont hagués convocat eleccions»

03.12.2017 | 19:24
«L´article 155? L´escenari hauria canviat si Puigdemont hagués convocat eleccions»

Aquest novembre s'ha complert un any des que va ser nomenat màxim representant de l'Estat a Catalunya i aquesta setmana ha fet un mes que ha entrat en vigor l'article 155 amb el Govern de la Generalitat destituït. Millo, que ha sigut diputat del PP per Girona, analitza en aquesta entrevista l'actualitat política catalana

Estic davant del polític amb més poder de Catalunya en aquests moments?

[Riu] No crec. Represento el Govern espanyol a Catalunya, que en aquests moments excepcionals assumeix la màxima responsabilitat de l'administració de la Generalitat.

Si Puigdemont hagués convocat eleccions, s'hauria aplicat l'article 155?

És evident que l'escenari hauria canviat. Jo no sé què hauria passat. En aquell moment la petició del Govern per aplicar les mesures emprades en el 155 estaven ja al Senat. El dictamen s'havia de fer. L'endemà s'havia de votar. Si hagués convocat eleccions respectant la Constitució i l'Estatut, hauria canviat l'escenari. Segur que el Senat ho hauria tingut en compte. Ell va preferir declarar unilateralment la independència i situar-se fora de la legalitat.

Durant aquest any ha parlat sovint amb Carles Puigdemont?

Sí. Hem mantingut un diàleg fluid, malgrat la profunda discrepància. En alguna d'aquestes reunions vaig proposar fórmules, mètodes de treball i camins per sortir d'aquest atzucac. La seva resposta sempre va ser la mateixa. Només volia parlar d'un referèndum d'independència que ell sabia que no era factible. La seva posició ha estat sempre enrocada.

Era un diàleg de sords?

Era un diàleg sense interlocutor per part de la Generalitat. Un diàleg només dona resultat si es pot compartir un objectiu comú. El senyor Puigdemont sempre ens va dir que el seu objectiu no era continuar junts, sinó trencar, separar-se. Això va dificultar la possibilitat de trobar una sortida.

Quan va ser l'última vegada que va parlar amb ell?

Per missatge, el matí del mateix dia que va declarar la independència. Personalment, uns dies abans. Hem tingut moltes converses. El dia 27 pensàvem que convocaria eleccions. Crèiem que podria obrir un escenari més esperançador. Els mateixos companys de coalició li van posar molt difícil. I ell es va espantar. Un president no s'hauria d'espantar perquè 2.000 o 5.000 persones li diguin traïdor. Un president ha de defensar l'interès general. Ell no ho va saber fer. Es va sotmetre a la voluntat dels més radicals sabent que s'estava sentenciant el seu futur.

A Puigdemont el va veure sempre convençut de declarar la independència unilateral?

Va mantenir sempre una certa ambigüitat i em feia pensar que hi havia la possibilitat de trobar un camí de sortida que no podia ser la celebració d'un referèndum il·legal. Jo sempre vaig mantenir que no era la millor sortida. Aquesta sacralització que s'ha fet del referèndum com a fórmula màgica per resoldre un conflicte és un error. S'ha demostrat amb altres referèndums prop de casa nostra. Un problema tan complex com aquest requereix diàleg, negociació i consensos. Ell no es movia d'aquella frase tan lapidària de referèndum o referèndum. I vull recordar que és fals que fos un mandat democràtic. En el programa electoral de 2015 no hi figura. Va ser la condició que li va posar la CUP per superar la moció de confiança. La CUP és la que ha marcat el full de ruta d'aquests dos anys. Aleshores, ja li vaig dir en el Parlament que no hi havia res més que diàleg i diàleg, que és el que s'haurà de fer ara després de les eleccions amb un govern que respecti la legalitat. La fórmula serà seure i parlar, amb interlocutors nous, vàlids.

Interlocutors nous? No veu legitimats Puigdemont i Junqueras si surten elegits?

Han demostrat que han perjudicat l'interès general dels catalans. Han causat un greu perjudici econòmic. Hem vist com les empreses marxen, les vendes cauen, s'ha perdut la confiança, s'han frenat moltes inversions previstes. Hi ha una factura econòmica que paguem els catalans. Políticament, estan invalidats com a interlocutors. S'ha demostrat que la seva gestió no ha respost a les necessitats dels catalans i, a més, ha perjudicat la imatge de Catalunya a la resta del món. Tot això ho hem de corregir perquè Catalunya no es quedi a la cua de la recuperació econòmica. Seria molt difícil fer-ho amb els mateixos que han provocat aquesta situació.

Quan es va assabentar que Puigdemont era a Brussel·les?

Quan ho vaig veure als mitjans de comunicació. Ningú no s'ho esperava.

No el seguien, vostès?

Jo, personalment, no. Va ser una fugida que ningú no va entendre.

Si després de les eleccions, el mapa parlamentari queda més o menys igual que ara, què passarà?

Això ho decidiran els catalans i les catalanes. Nosaltres, i tothom, respectarem el resultat. Ha estat així sempre. Els catalans hauran de decidir si volen un govern que faci el mateix que ha passat els darrers dos anys i que ens torni a portar a un carreró sense sortida o si prefereixen optar per aquells que plantegen un futur amb solucions, estabilitat, garantia de recuperació econòmica i aposti per la convivència. Ho dic ben clar: es respectarà el resultat que surti de les urnes, sigui el que sigui. No sé si el senyor Puigdemont farà el mateix, no sé si el món independentista està disposat a assumir un derrota o buscarà excuses per no acceptar-la. Espero que sí.

S'ha imaginat que surti un Parlament amb un 51% de vot independentista?

No preveig aquesta possibilitat. Confio molt en el sentit comú dels catalans, que som capaços d'aprendre dels nostres errors. Se n'han comès molts aquests darrers dos anys i crec que tothom n'ha pres nota. Evidentment, decidiran les urnes. Els que som democràtes de veritat ho respectarem.

Puigdemont va insistir dijous que no descartava seguir amb la via unilateral després del 21-D.

Això demostra que ha perdut la connexió amb la realitat. Viu en un món paral·lel, viu en una ficció que ja poca gent comparteix. Seguir fent el que ens ha portat a aquesta situació excepcional només es pot interpretar com una amenaça. Voteu-me que us continuaré perjudicant. Es desqualifica per si sol.

Han topat amb alguna resistència per aplicar el 155?

Puc afirmar que el funcionament de l'administració de la Generalitat es garanteix amb total normalitat gràcies a la gran professionalitat i vocació de serveis dels seus funcionaris.

Són conscients que les enquestes diuen que la majoria dels catalans s'oposen al 155?

La valoració objectiva del que haurà suposat es podrà fer un cop hagi finalitzat aquesta etapa. S'ha aplicat amb el límit de temps més curt possible per garantir el retorn a la legalitat, frenar el perjudici greu que s'estava causant sobre l'economia i la convivència i convocar eleccions. Amb les eleccions, tornem a posar en mans dels catalans el govern que el mateix Govern havia segrestat situant-se fora de la llei i al marge de la democràcia. Això és d'una gran deslleialtat. Amb el 155, el Govern espanyol garanteix un govern legal, democràtic i que es dediqui a resoldre els problemes de la ciutadania. Entenc que no agradi al món independentista, però aquí es tracta del resultat que dona.

Entitats del tercer sector es queixen que tenen dificultats de subsistència perquè no reben els ajuts compromesos. És pel 155?

No. Les dificultats les tindrien si el Govern continués sent el mateix. O pitjor. El que fem és garantir el normal funcionament de l'Administració. Totes aquelles mesures que estaven preparades i a punt de ser executades, sense excepció, es porten a terme. La Generalitat no s'ha aturat. El consell tècnic es continua reunint cada setmana. I el Consell de Ministres ha substituït el Consell Executiu. Tota la despesa social, educació, sanitat, continua igual. No puc ni imaginar com estarien totes aquestes entitats si després de declarar unilateralment la independència s'hagués intentat fer-la efectiva. Ni em puc imaginar com seria la situació financera.

L'independentisme no desapareixerà. Com es canalitza políticament?

L'independentisme és legítim. Cal escoltar tothom i respectar les idees de tothom. M'agradaria que respectessin les meves de la mateixa manera que jo respecto les dels altres. Aixó no sempre passa. L'única condició per garantir la convivència és el respecte i el compliment de la legalitat. Quan hi ha hagut voluntat de buscar consensos en lloc de la confrontació les coses han anat bé. És una lliçó que tothom ha d'aprendre. Si es volen fer reformes, hi ha camins.

De reformes tampoc no se n'han fet.

L'Estat no ha parat de fer reformes. Se n'han fet per la millora de la qualitat de vida, financeres que han garantit el finançament de la Generalitat, reformes laborals, administratives, industrials...

La reforma del model de finançament de les autonomies fa quatre anys que està paralitzada.

És una reforma que està sobre la taula. Hi ha una comissió creada pel Govern espanyol. El que no puc entendre és que la Generalitat s'hagi negat a participar-hi. No hi ha ningú de Catalunya per aportar idees. Aquest bloqueig permanent de no voler participar en els debats per estudiar possibles reformes és el que ens ha portat a la situació actual.

Per què tanquen les delegacions catalanes a l'exterior quan la majoria de comunitats autònomes també en tenen?

Per a l'ús indegut que se n'ha fet. Ningú està en contra que Catalunya tingui oficines que es dediquin a la promoció econòmica o fomentar l'exportació dels nostres productes o a la captació d'inversions estrangeres. El problema ha vingut quan el govern independentista de Puigdemont les ha utilitzat com a instruments per a la internacionalització d'un conflicte que tenia com a finalitat desprestigiar Espanya i fer proselitisme de l'independentisme.

Amb l'organització del referèndum, la Generalitat va anar algunes passes per davant de l'Estat?

No hi va haver referèndum. No es donava cap garantia.

Però es van posar unes urnes.

També hi va haver un Tribunal Constitucional que es va pronunciar diverses vegades sobre la il·legalitat del referèndum. També un acte judicial del TSJC que deia clarament que no es podia celebrar, que si algun col·legi estava obert calia que la policia judicial entrés a comissar el material electoral.

Insisteixo. Hi va haver molta gent que va anar a dipositar unes paperetes a unes urnes.

El senyor Puigdemont coneixent aquest acte judicial del TSJC va seguir demanant a tothom que el dia 1d'octubre anés als col·legis electorals. Les característiques per celebrar un referèndum no es donaven. Malgrat això va voler forçar-ho al màxim, cosa que va provocar una situació indesitjada que va produir els problemes que tothom sap i que té un responsable clar. Passes per davant? No. Va fer passes en una direcció equivocada.

Tornaran algunes de les principals empreses que han marxat?

Farem tot el possible perquè sigui així. Ja tenim una primera dada positiva. El ritme de les deslocalitzacions s'ha anat reduint a mesura que s'ha anat implementant el 155. El mal que s'ha fet és difícil de reparar, però l'objectiu ara és recuperar algunes empreses que han marxat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema