Els alumnes de Catalunya no arriben a la mitjana espanyola de comprensió lectora, segons els resultats de l'informe «Estudi internacional de progrés en comprensió lectora», elaborat per l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu.

Tot i això, les diferències no són significatives amb aquesta mitjana. Madrid, la primera Comunitat Autònoma del rànquing, obté una puntuació de 549, mentre que Catalunya arriba als 522 punts. La més baixa és la del País Basc, amb 517 punts.

Un 3% de l'alumnat català se situa en el nivell molt baix de la comprensió lectora, segons els paràmetres de l'anàlisi, percentatge similar al d'Andalusia, i allunyat del d'Astúries, la Rioja, Madrid i Castella-Lleó, amb un 1%. Novament tanca la llista el País Basc, amb un 4% d'alumnes a la franja més baixa de comprensió lectora.

Un altre aspecte que analitza l'estudi són els resultats atenent els dos propòsits de la lectura, és a dir, la lectura com a experiència literària i la lectura per a adquisició i ús de la informació.

En aquest sentit, el conjunt de l'Estat presenta una diferència entre propòsits de 3 punts a favor dels textos literaris. Per comunitats, totes a excepció del País Basc presenten una puntuació favorable cap al propòsit literari. La diferència és significativa a Catalunya i a Astúries.També s'analitzen els resultats en funció de la titularitat dels centres educatius. Les diferències són significatives al País Basc (25 punts), Catalunya (19 punts), Astúries i Madrid (16 punts) i Andalusia (15 punts). En canvi, no són significatives a Castella-Lleó i a La Rioja.

Finalment, i entre d'altres qüestions, l'informe també conclou que com més llibres hi ha al domicili familiar, més alta és la puntuació mitjana obtinguda en comprensió lectora. A Espanya, tenir més de 200 llibres davant de tenir-ne menys de 10 suposa una diferència de 62 punts. A Catalunya, aquesta diferència augmenta fins als 68 punts.

En l'àmbit general, els alumnes espanyols de quart de Primària, és a dir, nens de 9 anys, han millorat en quinze punts la seva comprensió lectora des del 2011, i la progressió de les noies ha estat millor que entre els nois, una bretxa de gènere que s'aprecia en pràcticament tots els països estudiats.

Alumnes endarrerits

L'estudi fixa així mateix que la proporció d'alumnes espanyols endarrerits és del 3% (el 2011 s'elevava al 6%), un punt percentual per sota de la mitjana de l'OCDE i del total de la UE, que compten amb un 4%. Més de la meitat dels estudiants espanyols (56%) va afirmar que li agrada molt llegir, percentatge que en la mitjana de l'OCDE és del 36% i en el total de la UE el 38%. «L'assoliment en lectura dels alumnes espanyols clarament ha millorat entre 2011 i 2016», va assenyalar el director executiu de la IEA, Dirk Hastedt.

El secretari d'Estat d'Educació, Marcial Marín, va valorar ahir la millora dels alumnes espanyols de quart de Primària en comprensió lectora i va instar a avançar en el «desitjat» Pacte Social i Polític per l'Educació. Després de conèixer que Espanya ha millorat quinze punts en l'informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés en comprensió lectora), Marín va destacar que som el segon país que «millor ho ha fet» en els últims cinc anys.

«Millorem gràcies al fet que augmentem el percentatge d'alumnes que tenen gust per la lectura, el 56%, vint punts més que la mitjana de l'OCDE», va ressaltar Marín, que va recordar també els plans de foment de la lectura tant de nivell nacional com autonòmic. Per a Educació també és rellevant que s'hagi rebaixat del 6 al 3% el percentatge d'alumnes endarrerits o que tres de cada quatre professors se senti satisfet amb la seva professió. És «per estar contents i satisfets i avançar amb aquest desitjat Pacte Social i Polític per l'educació», va recalcar.