La Generalitat posa com a exemple «reeixit» de regulació de l'accés als gorgs les mesures preses al Torrent de la Cabana, entre Campdevànol i les Lloses, però remarca que cal tractar«cas per cas» ja que hi ha moltes particularitats per cada lloc i també durant l'época de l'any. «Hem passat d'estar preocupats per la degradació a estar-ho per la pressió humana», admet el director general de Polítiques Ambientals del Govern, Ferran Miralles, sobre l'increment de visitants als gorgs.

Des del Govern consideren que a cada lloc on hi ha una sobreocupació cal una regulació dels usos diferent. «Inevitablement hi ha unes regles de joc generals però cada espai necessita la seva ordenació ja que hi ha fauna i flora diferent i gent que es concentra a punts diferents», opina Miralles. Tot i això, no defuig que l'increment de persones al medi natural s'ha convertit per a ells en un «tema central» de la seva gestió.

D'entre totes les mesures preses, una de les que es posa com a exemple és el Torrent de la Cabana. La massificació havia arribat a nivells preocupants ja que en un mateix dia es produïen puntes de fins a 1.500 persones. Per controlar-ho, s'ha instaurat un servei de guardes rurals als accessos.

Per a Miralles, l'experiència és «reeixida». «S'han aconseguit regular els usos, s'han creat nous llocs de treball i s'ha reduït el nombre de visitants aplicant una petita taxa».

La satisfacció també és als consistoris que han impulsat la mesura. L'alcalde de Campdevànol, Joan Manso, explica que «hem aconseguit autoregular l'accés al medi natural i a més a més ens ha permès pagar una desena de treballadors». Ara hi ha un màxim de 500 persones que paguen una taxa per entrar a l'espai.

Segons Manso, es tracta «d'una primera fase» del projecte per posar en valor aquest espai. L'alcalde detalla que volen anar més enllà perquè «tot i no superar les 500 persones, cada vegada més la composició sigui la d'un turista fidel i que deixi diners al municipi». A través de la taxa s'han ingressat 90.000 euros, que han permès autofinançar el servei. Manso ja avança que la mesura es repetirà l'any vinent «millorant-la».

L'experiència en aquest punt ha despertat interès del Solsonès o a l'Alta Garrotxa on també tenen gorgs altament transitats. Aquest estiu, representants polítics de les dues comarques han visitat el Torrent de la Cabana per veure com s'organitza.

El paper dels Rurals

Les Planes d'Hostoles és un dels municipis que tenen gorgues naturals. Aquest estiu ha estat el segon que han tingut un vigilant que ha posat multes als vehicles mal estacionats. A falta de tancar temporada a finals de mes, ja s'han posat més de 500 sancions. L'any passat, se'n van posar 300.

El municipi va senyalitzar itineraris segurs, que feien que els cotxes no quedessin aparcats als vorals de la carretera amb els riscos que suposaria. L'objectiu s'ha complert a mitges ja que s'ha notat un «punt de canvi» de comportament i que la gent accedeix en aquests espais per les vies senyalitzades «però també hem posat més multes que l'any passat» assenyala l'alcalde, Eduard Llorà.

«No podem dir desbordats quan no s'està fent la feina ben feta: els Agents Rurals han de fer la seva feina i han de cuidar el medi natural, sobretot quan saben que hi ha afluències tan massives de gent», es queixa. L'alcalde assegura que hi ha patrulles del cos pel municipi però que «ni els veïns ni el guàrdia contractat pel consistori els han vist mai posar cap sanció».

Llorà explica que ells poden regular els accessos per les vies motoritzades públiques però recorda que «el comportament que els usuaris tenen dins els mateixos espais naturals és competència dels Agents Rurals».

Per això, aquesta setmana passada es van reunir representants de l'ACA, el Departament de Territori, els Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra. De cara al proper estiu, estan estudiant un canvi d'estratègia i han encarregat informes a la Fundació Emys i a la Xarxa de Custòdia del Territori. «Estudis de propostes que van des de la regulació fins el control d'accessos dels veïns d'aquests espais i a partir d'aquí esperem que, des d'un procés de participació que es pot fer amb els veïns, surtin propostes de veure què és factible», assegura Llorà.

Les Planes no descarta mesures com les del Torrent de la Cabana, però les particularitats del municipi ho descartarien per poc pràctic, ja que tenen gorgs dispersos. Eduard Llorà es referma en que cal fer complir les ordenances. «No arribarem a conscienciar a més gent si no som capaços de començar a posar sancions perquè, sinó, el que la gent veu és que hi ha normatives però que no es fan aplicar. Si tenim normatives és perquè s'apliquin i la sanció no és la millor solució però és l'única que molta gent entén», diu.