Els mesos de setembre, octubre i novembre han estat una de les tardors climàtics amb menys pluja les últimes dècades de Catalunya, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que ha indicat que des que s'agafen registres als Observatoris de l'Ebre i Fabra de Barcelona, des de 1905 i 1914, respectivament, només les tardors de 1935 i 1974 van ser més secs.

A set estacions meteorològiques més de l'SMC que registren dades des de fa 20 anys, els nivells pluviomètrics d'aquests últims tres mesos mai havien estat tan escassos, per la qual cosa els meteoròlegs no han dubtat a indicar que la tardor del 2017 "ha estat dels més secs de les últimes dècades", especialment a l'extrem sud, el nord de l'Alt Empordà i en algunes zones de Ponent.

A vuit estacions més també amb vint anys de registre ha estat el segon tardor menys plujós des de 1997.

La tardor del 2017 (mesos de setembre, octubre i novembre) ha estat termomètricament normal en el conjunt de Catalunya, encara que més càlid d'allò normal en amplis sectors del litoral i prelitoral Sud i Central, en cotes altes del Pirineu i prepirineu oriental, Osona, el Montsec i l'àrea del Montseny, mentre que ha estat més fred en punts de Ponent i oest del territori.

No obstant això, el fet més destacat és l'escassa precipitació recollida en gairebé tot Catalunya, que ha quedat clarament per sota de la mitjana climàtica, amb moltes zones amb pluges inferiors al 30% respecte als valors mitjans climàtics.

Dels tres mesos de l'estació climàtica tardorenc, destaca especialment el mes de novembre per l'escassa precipitació recollida a gran part del territori, amb algunes excepcions.

Segons l'SMC, novembre va ser un mes "molt sec", comparable als novembre del 2009 i 2006, en els quals també va ploure molt poc.

Aquestes anomalies, segons els meteoròlegs, van ser conseqüència del desplaçament de l'anticicló atlàntic al nord de la seva ubicació habitual, cosa que va provocar una situació de bloqueig del flux atlàntic, afavorint el pas de sistemes frontals amb direcció nord-oest.

Per contra, al novembre va resultar plujós a zones elevades del Pirineu occidental i central, i a punts del litoral nord.

Al setembre i octubre, que són els mesos més plujosos de l'any al vessant mediterrani de la Península Ibèrica, la precipitació va tenir un comportament més irregular.

Setembre va ser sec a gran part de Catalunya, i molt sec a les Terres de l'Ebre, massís del Garraf, i punts del Penedès i l'Alta Ribagorça, però va resultar plujós en alguns sectors de la Costa Brava, al Prepirineu oriental, el Montseny i punts de l'altiplà central i de la plana de Lleida.

A l'octubre també es va inhibir el pas de sistemes frontals, cosa que va provocar que aquest resultés de nou "sec" en gran part del territori català, i "molt sec" als extrems nord-est i sud-oest, i punts de ponent.

En canvi, va ser plujós a la part central del litoral i prelitoral, la serra del Montsant, i punts de la Terra Alta, Garrigues, el Pla d'Urgell i la Noguera.