· ANUARI 2017 - POLÍTICA

Anuari política 2017: L'independentisme revalida la majoria en un any d'excepció

El 27 d'octubre és el moment àlgid del xoc institucional amb la declaració d'independència al Parlament i l'aprovació de la intervenció de l'autogovern al Senat

29.12.2017 | 12:58
Anuari política 2017: L'independentisme revalida la majoria en un any d'excepció

L'independentisme ha revalidat la majoria absoluta en un any d'excepció marcat pel referèndum de l'1-O, la declaració d'independència, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, l'empresonament de 8 consellers cessats i dels líders de l'ANC i Òmnium, així com la situació 'd'exili' de Carles Puigdemont i alguns dels consellers cessats. El 14 de juliol hi ha una remodelació de govern per afrontar la recta final cap al referèndum no acordat, després de l'intent de diàleg fallit amb el govern espanyol. L' 1-O se celebra en el marc de la polèmica actuació dels cossos policials espanyols. Pocs dies després arriba el moment àlgid del xoc entre govern català i espanyol, el 27 d'octubre: el Parlament declara la independència al mateix temps que el Senat dona llum verda al 155, que suposa el cessament del govern en ple i la intervenció de l'autonomia, i Rajoy convoca eleccions. La declaració d'independència no s'aplica, el president Carles Puigdemont i alguns dels consellers marxen a Brussel·les, mentre que el vicepresident cessat i set consellers més ingressen a presó de manera preventiva investigats pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons. A les eleccions del 21-D, l'independentisme revalida la majoria absoluta amb 70 diputats i Cs s'erigeix com a primera força al Parlament.

24 de gener

Conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva a Brussel·les, on traslladen el 'referèndum o referèndum'.

27 de gener

El senador d'ERC Santi Vidal dimiteix per haver dit que el Govern té dades fiscals dels ciutadans obtingudes de manera il·legal. El cas Vidal obre una investigació al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona sobre el procés.

28 de gener

La CUP dona el sí als pressupostos que s'aproven al Parlament el 22 de març.

8 d'abril

Assemblea fundacional de Catalunya en Comú, un nou espai polític que agrupa Bcomú, ICV i EUiA. Podem se'n queda al marge i al novembre dimiteix Albano Dante Fachin com a secretari general del partit.

4 de maig

El Govern fa el primer pas per a la compra d'urnes, tot i que al cap d'uns mesos el procés d'homologació d'empreses quedarà desert.

22 de maig

Conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Madrid on ofereix "diàleg permanent" però avisa que el compromís amb el referèndum és "inviolable".

24 de maig

Puigdemont envia una carta a Rajoy per sol·licitar-li formalment l'inici de negociacions per al referèndum. El president del govern espanyol la respon el dia següent tancant la porta a un referèndum pactat.

9 de juny

Puigdemont anuncia la data i la pregunta del referèndum.

3 juliol

Puigdemont destitueix el conseller d'Empresa i Coneixement Jordi Baiget per haver posat en dubte la celebració d'un referèndum. "Probablement no podrem fer el referèndum i haurem de fer una cosa diferent", va afirmar.

14 de juliol

Crisi de Govern per afrontar la recta final cap a l'1-O. Marxen els consellers Neus Munté, Jordi Jané i Meritxell Ruiz i entren Jordi Turull, Joaquim Forn i Clara Ponsatí.

6 de setembre

Ple maratonià al Parlament amb reiterats recursos dels partits de l'oposició. La cambra catalana aprova la llei del referèndum i el Govern signa la convocatòria de l'1-O gairebé de matinada.

7 de setembre

El Parlament aprova la llei de transitorietat jurídica, en una segona jornada tensa a la cambra catalana.

11 de setembre

L'independentisme torna a desbordar els carrers en una Diada. Un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, es concentren a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb el carrer Aragó.

1 d'octubre

Referèndum sense acord amb l'Estat marcat per l'actuació dels cossos policials espanyols que acaba amb un centenar de ferits. Voten més de dos milions dues-centes mil persones (el 90% a favor de la independència) i Puigdemont anuncia que traslladarà el resultat al Parlament.

3 d'octubre

Aturada de país contra la "repressió" dels cossos policials espanyols durant l'1-O.

10 d'octubre

Puigdemont anuncia al Parlament deixa en suspens la declaració d'independència per donar una oportunitat al diàleg.

11 d'octubre

Rajoy demana a Puigdemont que aclareixi si ha declarat la independència, com a pas previ a aplicar l'article 155 de la Constitució.

17 d'octubre

Els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ingressen a la presó per un delicte de sedició per les concentracions del 21 o 21 de setembre davant la seu de la conselleria d'Economia.

21 d'octubre

El consell de ministres aprova la proposta d'aplicació del 155 que portarà al Senat: cessament de tot el Govern i eleccions en el termini màxim de sis mesos.

26 d'octubre

Santi Vila dimiteix com a conseller d'Empresa i Coneixement. És partidari del diàleg amb el govern espanyol i no d'una declaració d'independència unilateral.

27 d'octubre

El Parlament aprova la declaració d'independència i simultàniament el Senat dona llum verda a l'aplicació del 155 amb el suport del PSOE i Cs. Unes hores més tard, Rajoy cessa tot el Govern i convoca eleccions al Parlament pel 21 de desembre.

30 d'octubre

Es fa públic que Puigdemont i alguns dels consellers són a Brussel·les perquè consideren que la justícia espanyola no és imparcial.

2 de novembre

Oriol Junqueras, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa i Meritxell Borràs ingressen a presó. Tots menys Junqueras i Forn en surten el 4 de desembre, poques hores abans de l'inici de la campanya electoral.

8 de novembre

Concentracions per demanar l'alliberament dels "presos polítics" coincidint amb la vaga general convocada per la Intersindical CSC.

11 de novembre

Manifestació multitudinària per demanar la llibertat dels "presos polítics". 750.000 persones hi participen, segons la Guàrdia Urbana.

21 de desembre

L'independentisme revalida la majoria absoluta amb 70 escons. Cs s'erigeix com primera força del Parlament però sense capacitat d'articular una govern alternatiu. L'abstenció de la CUP és suficient per investir un president independentista

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema