Artur Mas diu que deixa la presidència del PDeCAT per no fer nosa. No acaba d'aclarir quina mena de nosa estava fent, però quan li pregunten si es pot governar la Generalitat des de Brussel·les respon que això ho han de demanar a Puigdemont. I si el tema és la investidura telemàtica, la resposta és la mateixa. A la roda de premsa en què va anunciar el segon pas al costat, dos anys després del primer, l'expresident va oferir algunes respostes quilomètriques, que és el que fan els polítics experimentats quan volen escapolir-se de l'escomesa.

El bla-bla-bla en funcions de tinta de calamar. Però una cosa va quedar clara: plega per no destorbar el desplegament de l'inesperat resultat electoral de Junts per Catalunya. I quina mena de nosa podria fer? Potser la de pensar i expressar coses diferents de les que pensen i expressen Puigdemont i el seu entorn de fidels aliens a l'aparell postconvergent. Per si no s'entenia, Mas va fer pública la seva anàlisi: la victòria en escons dels partidaris de l'estat propi no s'acompanya amb la majoria absoluta dels vots populars, i amb aquests vímets no es pot pensar en una independència ràpida o a molt curt termini. Aquesta mena de pensaments, d'agafar-s'ho amb calma i xano-xano, el converteixen en una nosa per al projecte de Puigdemont? O es tracta que en un galliner només hi pot haver un gall? Des d'aquesta darrera perspectiva, sembla clar que Junts ha vençut el PDeCAT encara que el partit sigui el que hi ha posat la feina i els diners. Tots saben que l'actiu principal és la persona de Carles Puigdemont, la seva aurèola de president en l'exili. Mas també ho sap i s'aparta, ara com ara.

Però deixa darrere seu un missatge enverinat. Afirma que l'altra causa per a la renúncia és que no podria estar per la feina política amb l'agenda judicial que l'espera: sentència definitiva pel 9-N, Tribunal de Comptes i imputació en la macrocausa contra el procés.

Si aquesta agenda no permet exercir una presidència de partit que ell mateix qualifica de representativa però no executiva, què cal pensar de la presidència de la Generalitat, que exigeix dedicació absoluta, sota l'impacte d'una agenda judicial que ara mateix significa la immobilitat a Brussel·les i implicarà la presó en cas de travessar la frontera? Mas no ha fet aquesta analogia, i si li pregunten contestarà que no vol interferir en les decisions de Puigdemont, però el comentari queda aquí per a qui el vulgui entendre.