Artur Mas va a menys

Per entendre la dimensió actual de Carles Puigdemont convé remetre a la votació de la Persona de 2017 efectuada per la revista Paris Match, francesa, i per tant xovinista.

D'aquí la presència destacada a la llista de Macron, al costat del papa Francesc. Altres figures de talla mundial preses en consideració són Putin, Trump, Kim Jong-un, Angela Merkel o Theresa May. I Puigdemont, amb una projecció infinitament superior a la corresponent a qui ha presidit una regió europea. Rajoy ha creat un monstre, famós a tot el món.

Aquest cosmopolitisme, que no disculpa ni un error de l'últim líder de la Generalitat, ha de servir si més no per recordar que la vida no s'esgota en els cenacles de Madrid.

L'antecessor de l'avui cèlebre Puigdemont va ser Artur Mas, que va a menys. El penúltim president de Catalunya és menys independentista que el seu successor, però també menys que Jordi Pujol, que Pasqual Maragall, fins i tot que Miquel Roca. No s'ha de descartar que Duran i Lleida es llevi algun matí sentint-se més separatista que l'ara dimitit president del PDeCAT.

El lideratge de l'anomenat procés català mai va correspondre a un il·luminat flautista d'Hamelín que va captivar les masses. En tot cas, es va deixar arrossegar per un corrent popular massiu encara insuficient. La veritable promotora de la independència és Carme Forcadell, sense que aquesta evidència pretengui justificar la seva presó ni disculpar el seu covard penediment.

Artur Mas era el soci somiat pel Govern per temperar l'independentisme, però Rajoy pensa que carregar contra Catalunya és més rendible.

En el seu furor, ha alimentat un Puigdemont que es fa amb Macron i Trump. A la desesperada i en contra de l'evidència electoral, el PP nega ara que es pugui governar Catalunya per plasma, prerrogativa pel que es veu reservada al president del Govern. Si el trànsit de l'Espanya nevada es canalitza des de Sevilla, quin problema hi ha perquè una regió s'administri des de Brussel·les, en comptes de dirigir-la com ara des de Madrid?