L'1 de gener va fer 200 anys que Mary Shelley publicava Frankenstein, una efemèride que a Catalunya s´ha volgut celebrar amb tota la pompa que mereix. La millor i més catalana manera de retre homenatge a aquesta novel·la cabdal era imitar-la, fabricar un nou monstre que, com el del professor Frankenstein, arruïnés la vida del seu creador, que portés la destrucció a qui el va idear i, ja de passada, a tota la seva gent propera. Així va néixer Puigdemont. I a fe que no ha decebut.

Poc imaginava CDC, quan va manufacturar un nou candidat a president, que estava creant el monstre que desfermaria l´hor­ror. Com li va passar a Víctor Frankenstein, quan es van voler adonar que havien fabricat un caos amb sabates, ja era impossible d´aturar. Ja tenia vida pròpia i havia triat el seu propi camí: el de l´anihilament dels seus creadors i, ja que hi era, de bona part del país, però això darrer ha sigut només un dany col·lateral, al que un monstre com cal no dona importància.

No és cap secret que des de fa setmanes a CDC -o PdeCAT o com en vulguin dir- estan farts del monstre Puigdemont. N´estaven farts quan va fugir a Brussel·les -es va quedar a mig camí del seu antecessor, no em refereixo a Artur Mas sinó al de Frankenstein, que va arribar a l´àrtic-, n´estaven més quan va confeccionar una llista electoral megalòmana que va marginar molts convergents que esperaven càrrecs, i n´estan encara més quan, dissipant tot indici de seny, s´ha posat a exercir de president a l´exili, a muntar webs de la República i a amenaçar amb esperpents com governar per internet. No, aquestes coses no casen amb els convergents. De portes enfora -i encara, cada vegada menys- simulen certa lleialtat a qui, monstre i tot, al cap i a la fi els ha fet quedar segons en unes eleccions que auguraven catàstrofe. Però portes endins saben que el monstre es perillós, i aprofitaran la menor oportunitat per eliminar-lo. El pla, segur, fa temps que està en marxa.

Algú pot pensar que el cop judicial que ha suposat el cas Palau per a CDC, pot canviar el futur del partit i, per tant, el de Puigdemont. En qualsevol altre país, sí. No a Catalunya, per Déu! A Catalunya no és només que el PDeCAT sostingui amb tota la barra, xiulant i mirant cap a un altre costat, que ells, de CDC no en saben res. No. És que, a més, vol continuar optant a la presidència telemàtica del país el monstre Puigdemont, veterà convergent. Res que no s´avingui amb el caràcter català. Si ens afartem de cridar que seran sempre nostres els car­rers, els bombers, els Mossos d´Esquadra, les escoles o les urnes, res no ha d´impedir que ho siguin també els lladres i els cor­ruptes. Els catalans, ja se sap, tot ho volem nostre. La candidatura del monstre Puigdemont a la presidència prendrà ara més força que mai, tenir de president algú d´un partit ja oficialment corrupte, seria tota una al·legoria del caràcter català.

Per desgràcia, el monstre Puigdemont no té la consciència desenvolupada com el de Frankenstein, i els seus deliris de grandesa li impedeixen dir, com aquest: «I quan em vaig convèncer que era el monstre que soc, em va escometre un profund sentiment de pena i mortificació». No, l´hauran de decapitar els seus creadors.