El conseller de Justícia en la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea i fiscal que va portar el cas Palau, Emilio Sánchez Ulled, va defensar ahir que va arribar a un pacte amb l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet «perquè, si es reconeixien els fets, es feia una concessió i hi havia una rebaixa de la pena».

Ulled va demanar 10 anys i dos mesos de presó per a Millet i el seu ex-director administratiu, Jordi Montull, i finalment els ha condemnat a nou anys i vuit mesos de presó i a set anys i mig de presó, respectivament, però per a la filla de Montull, Gemma Montull, la pena ha estat superior a la sol·licitada: quatre anys i mig de presó malgrat que la Fiscalia en demanava dos. «L'objectiu era el reconeixement dels fets», va insistir en declaracions a Catalunya Ràdio.

També va preveure que les defenses recorreran al Tribunal Suprem i va apuntar al fet que la Fiscalia podria fer el mateix, ja que no s'ha condemnat l'empresa Ferrovial pel pagament de comissions a CDC a través del Palau perquè la jutge considera que el delicte ha prescrit. «Vam fer uns determinats càlculs i considerem que no havia prescrit. El tribunal no ho ha considerat així: ha fet els seus propis càlculs i ha dit que sí que havia prescrit», per la qual cosa va suposar que es presentarà un recurs de cassació. Ulled va defensar que, encara que el finançament de partits polítics per part d'empreses era legal al moment dels fets investigats, s'han jutjat «uns delictes determinats» com són el de tràfic d'influències retribuït i el desviament de fons cap al partit, va assenyalar. «Si en aquest moment el finançament dels partits hagués estat il·legal, tindríem els mateixos delictes i un de més», va exposar.