Arrenca el judici contra un grup jihadista que volia degollar una persona davant de càmera

La fiscalia demana penes d'entre 7 i 19 anys de presó per als deu acusats, nou dels quals estan en presó preventiva

21.01.2018 | 13:02

Arrenca aquesta setmana a l'Audiència Nacional el judici contra una cèl·lula jihadista desarticulada pels Mossos d'Esquadra el març de 2015 a Catalunya. Entre els seus plans hi havia el de segrestar una persona, vestir-la de taronja i degollar-la davant de càmera.

L'operació policial –liderada pels Mossos d'Esquadra- per desarticular la cèl·lula va acabar amb onze detinguts (un d'ells menor), nou dels quals estan en presó preventiva. El grup es feia dir 'Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Jihad' i, segons la fiscalia, tenia com a finalitat adoctrinar i enviar joves a Síria i Iraq. El grup volia atemptar a l'Estat i havia fet fotos a edificis com el Parlament, la comissaria de Mossos de la plaça d'Espanya o l'Hotel Arts de Barcelona. També planejaven segrestar una directora d'una entitat financera per finançar la compra d'explosius i armes. La fiscalia demana penes que van entre 7 i 19 anys de presó. El judici s'allargarà fins al març. Després de les detencions, els Mossos van denunciar que la policia espanyola havia advertit els jihadistes que els estaven seguint.

Els Mossos d'Esquadra van desarticular la cèl·lula el març de 2015, en una operació batejada amb el nom de 'Caronte'. Tenia estructura piramidal i els investigadors consideren que al capdamunt de l'organització hi havia Lahcen Z., Rida H i Antonio S. M. Aquest últim, conegut com 'Alí el perruquer', un ciutadà de Sabadell de nacionalitat espanyola convertit a l'islam.

Per a tots tres, el ministeri públic sol·licita 19 anys de presó pels delictes de integració en organització terrorista i un altre de col·laboració amb organització terrorista. La fiscalia creu que tots tres exercien la seva autoritat sobre la resta del grup. Les declaracions dels acusats (nou dels deu estan a la presó) estan previstes a les instal·lacions de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares entre dilluns i dimecres i el judici s'allargarà fins al març perquè hi ha molts policies citats.

Segons la fiscalia, la cèl·lula es va crear a principis del 2014, principalment a Terrassa i a poblacions del voltant i es feia dir ''Fraternitat Islàmica per a la Predicació de la Jihad'. Es dedicava a captar i adoctrinar joves en el salafisme combatent, fomentant l'ús de la violència per a la instauració del "califat únic mundial" basat en la llei islàmica i preparant-los per cometre atemptats terroristes.

En un primer terme, el grup volia enviar joves a Síria i Iraq però, com que els havia fallat aquesta opció i tres persones enviades pel grup havien estat detingudes a Bulgària, tenien previst de manera "embrionària" cometre atemptats a l'Estat.

Els plans dels terroristes a Catalunya


Un cop la cèl·lula havia reforçat el seu adoctrinament i tesi, van decidir que l'objectiu era atemptar a l'Estat. Per això, van fer diferents vigilàncies i van fer fotos del Parlament, de la comissaria dels Mossos ubicada a la plaça Espanya de Barcelona i de l'hotel Arts de Barcelona. Segons la fiscalia, també havien mostrat interès per una sinagoga ubicada en el carrer Avenir de Barcelona i també una llibreria jueva ubicada a la ciutat comtal.

Entre els seus plans ,també hi havia el de segrestar una persona, vestir-la de taronja i degollar-la davant una càmera per demostrar que es pot fer la jihad a Catalunya, tot i que encara no comptaven amb un mono taronja, apunta la fiscalia.

Una altra opció que tenien ideada era, apunten les mateixes fonts, segrestar una directora d'un banc per finançar la compra d'explosius i armes. Un dels caps de l'organització havia arribat a comprar explosius i fer petites proves i explosions.

A més, disposaven de manuals manuscrits de barreja de substàncies químiques per fer explosius, i ja havien recollit substàncies químiques que tenien als seus domicilis per fer artefactes. També comptaven amb un "arsenal bèl·lic" que constava d'una granada en perfecte estat, munició, armes de foc, i gran quantitat de gabinets de grans dimensions. Fins i tot, disposaven d'un logotip per identificar les seves accions i activitats.

Polèmica per una "xivatada" policial


Els Mossos d'Esquadra van presentar una denúncia on acusaven dos agents de la policia espanyola d'haver advertit la cèl·lula desarticulada que la policia catalana els estava seguint. L'Audiència Nacional va arxivar la denúncia –seguint el criteri de la Fiscalia- i, tot i reconèixer que havia existit aquesta "xivatada", sostenia que la investigació dels fets "no havia resultat perjudicada per l'actuació de persones alienes al procediment.

En el document de la fiscalia s'apuntava que "no s'havia incrementar el risc d'execució d'accions terroristes, ni s'havia produït cap risc per a la integritat física del funcionari policial (agent encobert) que intervé a la causa, el qual ha fet fins al final les seves funcions d'investigació".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema