El Govern de Mariano Rajoy va considerar que la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, d'ajornar el ple d'investidura de Carles Puigdemont era la «conseqüència obligada» de l'actuació de l'Estat de Dret, tant per l'acció del Govern espanyol com dels tribunals. Al seu entendre, ahir es va evitar «una burla» a la democràcia gràcies al recurs de l'Executiu i les mesures cautelars acordades el dissabte pel Tribunal Constitucional, van indicar fonts de la Moncloa.

L'Executiu considera que el respecte a la legalitat i l'ajornament del ple en el qual s'havia d'investir de «manera fraudulenta» Puigdemont és la «conseqüència obligada de l'actuació de l'Estat de Dret», tant per l'acció del Govern central com dels tribunals. Després d'assegurar que els independentistes saben que estan obligats a complir la llei com la resta de ciutadans, les fonts van recalcar que el Govern de Mariano Rajoy seguirà vetllant per defensar la llei i les institucions en tot moment.

Precisament abans que Torrent anunciés aquest ajornament, Rajoy li va advertir que ha de ser «molt conscient» de les responsabilitats» en què pot incórrer si «se salta» la resolució del Tribunal Constitucional, en la qual es prohibeix celebrar una investidura de Puigdemont que no sigui presencial i amb prèvia autorització al jutge per poder assistir a la sessió plenària.

«El president del Parlament incorrerà en responsabilitats per incomplir una resolució dels tribunals i tots aquells que defensen la seva decisió. Espero i desitjo que això no sigui així perquè a Catalunya cal recuperar la normalitat institucional, social i econòmica», va declarar Rajoy en una entrevista de TVE.

Després d'assegurar que un «pròfug» de la Justícia no pot ser president de la Generalitat, el president va confiar que això finalment no es produeixi perquè seria «perllongar la situació d'inestabilitat» a Catalunya. En la seva opinió, Puigdemont està «generant un greu problema a tothom, fins i tot als propis partits independentistes».

També el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va considerar que la decisió de Torrent era «el més lògic» i concorda amb el que ha dictaminat el TC. En una entrevista de RNE-Ràdio 4, va criticar que Torrent «el que ha fet és obeir una decisió legal disfressant-la de desobediència» en haver apel·lat als drets dels diputats i en haver acusat el Govern central de voler decidir qui presideix la Generalitat. «Evidentment que ni la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría ni el TC no decidiran qui és el president de la Generalitat. No ho han pretès mai. Per tant, ja n'hi ha prou de fer aquesta falsa afirmació», li va retreure. Millo va compartir la decisió de Torrent però va lamentar que no hagi «desencallat ell mateix la situació iniciant una ronda de contacte amb els grups» i proposant un candidat alternatiu que no tingui causes judicials pendents.

Reacció a la decisió del TC

Per la seva part, sobre la decisió del TC, Santamaría va assegurar que és una «bona notícia» i va recalcar que «en absolut» se sent qüestionada perquè l'Executiu central compleix amb la seva «obligació». Al seu parer, governar és «pensar primer en el futur» del país i després en el d'un mateix. En l'esmorzar informatiu amb el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, organitzat per Europa Press, Santamaría va afegir que el Govern espanyol «anirà recorrent tot el que es vagi produint» si es vol investir Puigdemont i va subratllar que ara «hi ha unes mesures cautelars claríssimes» del tribunal de garanties. Segons va explicar, el TC assenyala que no es pot celebrar un ple d'investidura sense la presència «física» del candidat i que «el senyor Puigdemont no pot anar a aquest ple sense posar-se a disposició de la Justícia».

En tercer lloc, va prosseguir, el tribunal de garanties deixa clar que «no caben vots telemàtics i delegats» dels qui estan «fugits de la Justícia». Al seu entendre, es tracta d'una «bona notícia per a la Justícia i per als espanyols de bé que compleixen la llei» i que els «avergonyeix» l'actitud d'alguns membres del Govern de la Generalitat revocat.