El Ple del Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar ahir anul·lar, tal com li havien demanat l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i la resta de diputats electes de Junts per Catalunya (JxCat), l'acte pel qual dissabte passat va imposar determinats requisits al Ple d'investidura previst inicialment aquest dimarts al Parlament.
Les mesures cautelars, que segueixen per tant vigents, passen per prohibir una eventual investidura telemàtica o per delegació i l'exigència que el candidat compti amb autorització judicial per acudir a la Cambra catalana.
La deliberació dels magistrats del TC es va iniciar amb prou feines unes hores després que el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, anunciés en una compareixença la suspensió de la sessió d'investidura tot esperant conèixer els propers passos del tribunal de garanties.
El ple del TC es va convocar d'urgència dilluns a la nit i es va donar termini a l'Advocacia de l'Estat i al Parlament fins a les 11.00 hores d'ahir perquè formulessin les seves al·legacions sobre aquest últim moviment dels diputats de JxCat, que ha estat interpretat en el si d'aquest òrgan com un intent de «recurs encobert» enfront de les mesures cautelars dictades dissabte passat.
Puigdemont va al·legar davant el fet que el TC no es decidís el dissabte passat sobre l'admissió o la no admissió a tràmit del recurs presentat pel Govern espanyol, limitant-se a acordar mesures cautelars que el JxCat considera nul·les de ple dret. També deia que es vulneren els seus drets fonamentals perquè les citades mesures no havien estat sol·licitades per cap de les parts.
Els onze magistrats presents ahir al Ple -va tornar a faltar el conservador Andrés Oller, de baixa per motius de salut- van adoptar la decisió de forma unànime després d'amb prou feines hora i mitja de reunió. Es dona la circumstància que, malgrat haver estat emplaçat com a part, el Parlament no ha presentat al·legacions mentre que sí ho va fer l'Advocacia de l'Estat. Aquesta argumenta que no existeix indefensió i no concorre cap vulneració de normes processals que pogués portar a l'anul·lació dels requisits marcats per a la investidura. Defensa igualment que el Constitucional té la possibilitat d'adoptar mesures cautelars abans de l'admissió d'una impugnació, tal com va fer el dissabte.
No causa indefensió als diputats
D'aquesta manera, els magistrats del TC van confirmar en la seva integritat l'acte dictat dissabte passat i va rebutjar que les mesures cautelars acordades llavors vulnerin el principi d'autonomia parlamentària; o que causin indefensió als diputats electes de JxCat, el dret dels quals de defensa consideren degudament preservat en acceptar-se la seva personació en el procediment.
El Ple va afirmar que ha de respectar la potestat que l'article 161.2 que la Constitució atribueix al Govern espanyol per obtenir la suspensió de les resolucions i disposicions de les Comunitats Autònomes que recorri; i, d'altra banda, recorda el deure tots els poders públics, incloses les cambres parlamentàries, de complir els pronunciaments del Tribunal.
«En contra del que s'addueix -raonen els magistrats-, aquest pronunciament -en referència a la decisió del dissabte- no comporta la declaració de nul·litat de cap acte i no té més abast que l'advertir que la contravenció de la suspensió acordada en aquesta resolució comportaria la nul·litat de ple dret de l'acte o via de fet que no respecti les referides mesures»
Preval la prerrogativa del govern
Davant l'al·legació que el TC no té atribucions per «interpretar preventivament el Reglament del Parlament», els magistrats neguen haver fet aquesta interpretació preventiva i insisteix que s'ha limitat a constatar que té facultat de suspendre actes abans d'acordar la seva admissió a tràmit -hi ha precedents en la jurisprudència- i insisteix que s'ha procedit amb respecte a la prerrogativa del Govern central per instar aquesta suspensió.
La seva actuació, conclou el Constitucional, respon a l'«obligada submissió a la Constitució espanyol de tots els poders públics» i per això advertir Torrent de les conseqüències de desobeir-lo «no són contràries a l'autonomia de la Cambra» ni suposen usurpació de funcions, ni es poden titllar de contràries a la separació de poders.
L'expresident de la Generalitat també havia al·legat davant el TC que no pot restringir-se el dret de sufragi sense una sentència ferma condemnatòria, al que el Tribunal Constitucional li contesta que els eventuals efectes que sobre dita dreta tinguin les mesures cautelars «en cap cas poden resultar imputables a aquest tribunal, precisament, per ser un acte processal degut».
