Reporters Sense Fronteres (RSF) ha presentat el seu Informe Anual 2017, on denuncia que el conflicte polític a Catalunya ha passat «una lenta però constant factura» al periodisme i als professionals que exerceixen la seva tasca en aquesta regió. «Els últims tres mesos de 2017 figuren ja entre els més negres de la història democràtica pel que fa a la llibertat de premsa a Catalunya», assegura l'informe, que va ser presentat ahir al centre Internacional de Premsa de Madrid, amb la presència del president d'RSF Espanya, Alfonso Armada, i els periodistes Pepa Bueno, Siscu Baiges i Mehmet Siginir.

Durant la presentació, Armada va recordar que en aquest cas RSF ha rebut «queixes sistemàtiques de periodistes assetjats des de sectors propers a la Generalitat i la persecució dels mitjans s'exercia des del poder, cosa que no era equiparable al Govern espanyol», va reblar.

En el document, l'organització critica que els esdeveniments que han envoltat al conflicte polític català durant l'any passat han situat «els professionals dels mitjans catalans i enviats a Catalunya davant de situacions tan problemàtiques com intolerables».

Siscu Baiges va prestar el seu testimoni per a l'informe d'RSF. Així, el periodista va tornar a denunciar que exercir el periodisme a Catalunya és «complicat» i té «els seus riscos». «Reben tots, els d'un costat i els d'un altre», va comentar, per després precisar que «fa la impressió» que el sector favorable a la independència està «més organitzat» i «cohesionat».

RSF recorda la problemàtica del ciberassetjament en el conflicte català i afegeix que l'organització ja va publicar el passat 28 de setembre un informe sobre «les pressions que han patit, durant els últims dos anys, els periodistes de mitjans no alineats editorialment amb l'anomenat procés». «En ell van quedar patents els assenyalaments realitzats per part del director de Comunicació Exterior de la Generalitat i director de la campanya del partit Junts per Catalunya, així com per altres polítics independentistes. Aquesta forma de posar el periodista en evidència i els consegüents linxaments en xarxes socials han estat uns fets constants a Catalunya», subratlla.

A més adverteix que es van produir «greus atacs» a la llibertat d'informació, com les agressions a periodistes i reporters gràfics durant la cobertura del referèndum il·legal d'independència de l'1-O. «Lamentablement, els esporuguiments a periodistes no només s'han traduït en agressions físiques, sinó en fustigacions sobre el terreny, que han dificultat extraordinàriament la tasca de la premsa», recalca l'informe, i alhora sosté que els insults i assetjaments a periodistes de mitjans espanyols i catalans, de línia independentista i constitucionalista, s'han multiplicat al setembre i octubre.

També en relació amb successos esdevinguts el 2017 a Catalunya, RSF recorda els atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils. RSF va haver de lamentar «el linxament» a les xarxes socials patit pel director del diari El Periódico, Enric Hernàndez, qui al costat del redactor del diari Luis Mauri, va ser objecte de les «invectives de l'exconseller d'Interior, Quim Forn, i de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero», durant la roda de premsa que van convocar per desmentir la informació en què s'afirmava que la CIA havia alertat els Mossos d'un possible atac.