Una delegació d'ERC va viatjar ahir a Brussel·les per negociar la investidura a la Presidència de la Generalitat de Carles Puigdemont, el candidat de Junts per Catalunya. A la reunió hi va haver avenços, pero no es va arribar a cap acord. Després que el president del Parlament, Roger Torrent, posposés el ple d'investidura, en els últims dies ERC ha reclamat que la investidura ha de ser efectiva i que no comporti conseqüències penals.

Segons els republicans, l'objectiu d'aquesta trobada a Bèlgica és «negociar sobre la manera de fer possible una investidura efectiva que permeti recuperar les institucions», encara que no han concretat els detalls de la reunió ni els membres que han assistit.

Des del mateix partit, Gabriel Rufián també va plantejar ahir la possibilitat de tenir dos governs de la Generalitat: «un de legítim i un d'executiu». A l'espera de la solució que es pacti amb Junts per Catalunya, el diputat va dir: «potser estem abocats a un govern absolutament legítim a Brussel·les i un executiu que governi el Parlament a Catalunya». Rufián també va parlar d'Oriol Junqueras, a qui va visitar a la presó d'Estremera. El diputat va valorar la seva «plenitud física i mental» i va afirmar que té clar que «vol restituir l'statu quo previ al 155 i el president legítim, i que s'ha de ser més valent que mai». També va recomanar a «qualsevol independentista que estigui derrotat» que el vagi a veure a Estremera.

Per la seva banda, Mariano Rajoy va dir que esperava que es nomenés un president de la Generalitat que estigui disposat a «complir la llei». Concretament, el president del Govern espanyol va afirmar que el proper president català hauria de dir: «soc un governant i per això compliré la llei, perquè és la meva obligació i és el propi de països democràtics, civilitzats i avançats, com és Espanya». Rajoy també va voler recordar que «no es pot jugar amb la unitat d'Espanya, ni amb la sobirania nacional, ni amb el dret que tenen tots els espanyols a decidir el que volen que sigui el país». En aquest sentit també va voler deixar clar que en els últims mesos s'ha demostrat que «la Constitució té instruments per defensar-se d'aquells que van contra la seva essència, i també que hi ha un Govern disposat a utilitzar aquests instruments».

En la mateixa direcció van anar les declaracions d'Enric Millo, que va negar que Carles Puigdemont sigui el millor candidat per ser president ja que «no compleix els requisists». Segons el delegat del govern espanyol a Catalunya, «si una persona no pot ser investida tampoc pot ser membre d'un govern». D'aquesta manera va voler descartar la possibilitat que Puigdemont pugui formar part del govern de la Generalitat en un hipotètic càrrec de conseller en cap, com han plantejat els darrers dies alguns dirigents independentistes. Millo també va dir que Puigdemont «està en deute amb la justícia» i que abans de la seva possible investidura hauria de «rendir comptes» en aquest àmbit. A més, va afirmar que és fals que «el poble de Catalunya hagi escollit un candidat», ja que segons ell ha de ser el Parlament qui ha d'escollir el President. En aquest sentit va afirmar que a les eleccions del 2015 Artur Mas va ser el candidat que es va presentar al Parlament per ser President però qui va acabar sent investit va ser Carles Puigdemont.

Ciutadans també va mostrar el seu rebuig a una possible investidura de Puigdemont. De fet, des del partit es va considerar que ajornar el ple d'investidura per mantenir-lo com a candidat «segueix allargant l'agonia del procés». El secretari de comunicació, Fernando de Páramo, també va descartar la investidura d'Inés Arrimadas com a candidata a la presidència: «No té sentit perquè no sumem. Tant de bo».

Inés Arrimadas també va parlar de la situació i va dir que no intentaria ser presidenta de la Generalitat, ja que és «realista» i «amb una llei electoral injusta, els números no donen». En aquest sentit, va assegurar que el PP insisteix perquè intenti ser investida «perquè en comptes de fer autocrítica del seu fracàs» a Catalunya volen «passar la pressió a Ciutadans». Arrimadas va dir que no tenia sentit la proposta d'Oriol Junqueras de tenir la presidència simbòlica de Puigdemont. Segons ella, el futur govern de Catalunya ha de complir les lleis i és per això que «la realitat els passarà per sobre». La candidata de Ciutadans va assegurar que «Catalunya no pot esperar més» i va demanar als independentistes «realitat i realisme».