La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va reclamar ahir a ERC que faci els passos perquè a Catalunya hi hagi un Govern «efectiu» que respecti la llei i retorni la convivència.
De fet, va preguntar a aquesta formació si tant «costa sacrificar un català», en al·lusió a l'expresident Carles Puigdemont.
Així va respondre en la sessió de control al Govern en el ple del Congrés al portaveu parlamentari d'ERC, Joan Tardà, qui va sol·licitar a l'Executiu de Mariano Rajoy que abandoni el «camí de l'autoritarisme» i «restitueixi les institucions d'autogovern» a Catalunya.
En aquest sentit, Tardà va demanar al Govern del PP que «assumeixi la necessitat d'establir un diàleg entre els dos governs» perquè «la realitat és la que és i el 50% dels catalans són independentistes».
«Han d'assumir que en les societats avançades els problemes polítics es resolen políticament», va emfatitzar.
El diputat d'ERC va recalcar a Santamaría que Antonio Maura «responia igual» que el Govern del PP, que «no es negocia amb qui vol trencar Espanya».
«Ha passat un segle i fixi's on ens trobem», va proclamar, per afegir que els independentistes «mai no havien estat tants» com ara i els constitucionalistes «no arriben al 43%». Tardà va reconèixer que el Govern espanyol «té els mitjans" per fer-los «patir».
«I de fet estem patint perquè l'article 155 afecta tots els catalans siguin o no independentistes. Les finances estan intervingudes i ciutadans democràtics són a la presó i fins i tot s'accepta una macrocausa judicial per escapçar l'independentisme amb més empresonaments», va asseverar.
«Responsabilitat» d'ERC
En la seva rèplica, Sáenz de Santamaría va dir a Tardà «amb humilitat» que ja no s'està davant els escenaris que s'obren sinó els que «es tanquen» i va recalcar que ara hi ha una «responsabilitat» d'ERC i d'altres partits perquè hi hagi «un govern efectiu» a Catalunya que «pugui preocupar-se» de tots els ciutadans i «no només d'un català».
A més, va assegurar a Tardà que té «un problema» perquè acudeix al Congrés a «presumir» de la «fortalesa de l'independentisme» quan «el primer que hauria de fer és tenir un cert respecte als catalans per dir en públic el mateix que diuen en privat».
En aquest sentit, ha subratllat que quan es coneixen les «agendes», els «informes» i els «missatges» de mòbil dels líders independentistes saben la «veritable realitat» del que «pensen», perquè admeten que la independència «no és possible».
Per això, Santamaría va recriminar a l'independentisme que hagi estat disposat a «sacrificar tot Catalunya», la seva economia i el benestar dels seus ciutadans per «seguir endavant» amb un full de ruta que ells mateixos sabien que era «impossible».
«Tant costa sacrificar un català quan han sacrificat les seves empreses, als seus serveis públics i la seva llibertat?», va exclamar, per posar en valor la gestió dels serveis públics a Catalunya gràcies a l'article 155 de la Constitució.
El PP, contra els indults
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va defensar ahir que la proposta del PP per prohibir que es pugui indultar condemnats per delictes de rebel·lió i sedició respon a «una veritable demanda social».
«Tenim la responsabilitat de portar al Congrés el que considerem que són els debats socials i el que la societat espanyola està demanant en aquest moment», va dir. Als passadissos de la Cambra Baixa, Catalá es va referir així a l'esmena en aquest sentit presentada pel PP al Congrés a la proposició de llei del PSOE de reforma de la vigent Llei d'Indult per prohibir els indults en casos de violència de gènere i de corrupció per part de funcionaris públics.
En el seu text, els populars plantegen prohibir també que un Govern pugui concedir aquesta mesura de gràcia als condemnats per rebel·lió, sedició i traïció, que són precisament els delictes pels quals s'investiga el Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras pel referèndum il·legal de l'1 d'octubre i la posterior declaració d'independència de Catalunya.
En aquesta llista d'excepcions als indults, el Grup Popular suma a més els penats per homicidi dolós, terrorisme, genocidi, delictes contra la Corona, el finançament il·legal dels partits i la corrupció de càrrecs electes.
El titular de Justícia va justificat la iniciativa del PP en què les lleis «han de ser properes al sentiment de la societat» i, en aquest moment, existeix un debat sobre si els condemnats per delictes «molt greus» com els de sedició i rebel·lió, que s'estan enjudiciant al Tribunal Suprem en relació als líders sobiranistes, no puguin ser indultats.
