Turull va desautoritzar Puigdemont durant les declaracions al jutge

Carme Forcadell va explicar al jutge Llarena que el dia de la Declaració de la República catalana no va «proclamar res». L'exconsellera Borràs va dir al Suprem que el 26 d'octubre ja s'estaven preparant eleccions anticipades en secret

09.02.2018 | 07:19

En els àudios de les compareixences davant del jutge, els líders sobiranistes van renegar de la via unilateral i es van comprometre a actuar dins de la legalitat constitucional. Un dels casos més clars és el de Jordi Turull.

L'exportaveu del Govern, que va passar uns dies a la presó d'Estremera, va arribar a desautoritzar fins i tot l'expresident Carles Puigdemont: «Com que jo no tinc cap intenció d'exercir l'acta des de Brusel·les... Quan fas de diputat, el fas des del Parlament de Catalunya», va afirmar segons els àudios recollits per mitjans com La Vanguardia.

El president de l'associació independentista Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la presó des del passat mes d'octubre, va assegurar davant el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que a Catalunya ha d'haver-hi un «govern que governi», que dialogui amb l'Estat per veure si es pot fer un referèndum pactat «a mitjà termini» i en un escenari de «molta més tranquil·litat».

Però en qualsevol cas, va rebutjar tornar a realitzar una jornada com la de l'1-O, ni tan sols, va dir, com el procés participatiu del 9-N. Segons va explicar durant la seva segona declaració davant el jutge del TS el passat 11 de gener, el repte actual del catalanisme és o bé trobar una via per a «una solució de l'encaix de Catalunya en el conjunt de l'Estat espanyol o una solució a aquest anhel majoritari del poble de Catalunya que vol realitzar un referèndum». El conseller d'Interior destituït, Joaquim Forn, va declarar davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que l'1 d'octubre, dia del referèndum a Catalunya, estaven previstes quatre reunions de coordinació dels diferents cossos policials i que el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos les va desconvocar.


Pérez de los Cobos

Només els Mossos d'Esquadra van assistir a la primera trobada i quan es va comunicar la situació a Pérez de los Cobos «va dir que s'havien oblidat de la reunió i que la resta de reunions quedaven desconvocades», va relatar en la seva declaració de l'11 de gener, publicada aquest dijous per La Vanguardia. La consellera de Governació destituïda Meritxell Borràs va admetre el passat 1 de desembre davant del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que el 26 d'octubre el Govern ja tenia en marxa els preparatius en secret per a unes eleccions al Parlament anticipades.

Els preparatius es van fer amb temps perquè els responsables de processos electorals van dir que en els 54 dies legals no hi ha temps de fer tots els tràmits, i es van dur en secret perquè no volien que l'opinió pública pensés que «no hi havia Govern».

Per part seva, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va assegurar davant del jutge que no va proclamar «res» el 27 d'octubre, dia de la declaració de la República catalana. La fiscal Consuelo Madrigal va preguntar a Forcadell si va «proclamar» l'aprovació de les propostes de resolució per les quals es declarava la independència. «No vaig proclamar res, senyoria. Vaig dir si havien estat aprovades o suspeses com faig en altres ocasions. La proposta tal ha estat aprovada o ha estat suspesa», li va repondre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema