L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, condemnats per l'espoli de l'entitat musical, han recorregut davant l'Audiència de Barcelona la decisió d'enviar-los a presó provisional mentre la sentència no sigui ferma, i acusen el tribunal d'«arbitrari» i de basar-se en conjectures i prejudicis a l'hora de valorar el risc de fugida.
Els dos condemnats han presentat sengles recursos de súplica. Els dos demanen que se'ls posi en llibertat i que, en tot cas, s'acordin mesures cautelars menys oneroses, com ara compareixences periòdiques en el jutjat.
En els recursos -que es van presentar davant la Secció Desena de l'Audiència de Barcelona, el tribunal que va enjudiciar el cas i que ara ha adoptat la mesura de presó provisional- les defenses lamenten que sigui el mateix òrgan el que ha adoptat les dues decisions i que a més no tinguin dret a acudir a una instància superior per recórrer, ja que ara només els queda la possibilitat de presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
Condemna anticipada
Millet assegura en el seu recurs que la decisió adoptada «resulta incompatible amb la finalitat legal ni constitucional de la greu mesura cautelar acordada, per convertir-se en una bestreta en tota regla de l'execució de la condemna provisionalment imposada». En el seu recurs, els dos rebutgen l'argument del tribunal que no tenen arrelament a Espanya per justificar el risc de fugida, al·legant que porten tota la vida vivint a Catalunya i que és on tenen la majoria del seu entorn familiar. «De debò no constitueix arrelament estar durant 82 anys residint en un mateix lloc?», es pregunta l'advocat de Millet, Abraham Castro.
A més, cita la decisió de la Secció 1 de l'Audiència de Balears en el cas Nóos, que va decidir mantenir en llibertat el principal acusat, el marit de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, després de la sentència condemnatòria, a l'espera que sigui ferma, malgrat que aquest encausat resideix a l'estranger. Assenyala per a això l'argumentació d'aquest tribunal en un acte del 23 de febrer del 2017, que va tenir en compte que, malgrat les penes sol·licitades i a la sentència condemnatòria, rebutjava la petició de presó provisional perquè els acusats «en cap moment han tractat d'eludir l'acció de la justícia».
Compleixen amb la justícia
En aquesta línia, tant Millet com Montull argumenten que en els nou anys que dura el procediment sempre han contestat a la crida de la justícia i a més han confessat i han dipositat fiances per reparar el dany causat, segons ells.
