El magistrat titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va anunciar ahir a la tarda als investigats pels preparatius de l'1-O que la causa també està oberta per rebel·lió. El magistrat va prendre declaració a cinc investigats per la causa oberta com a conseqüència de dues querelles, inicialment contra Santiago Vidal, Carles Vives Pi-Sunyer i Lluís Salvadó. Es tracta de Jordi Cabrafiga, excap de gabinet de Governació; Lluís Domingo Anaya, responsable de TIC del CTTI i adscrit a Governació; Valentín Arroyo, director del CTTI; i José María Reig Sevilla i Antonio Jesús Vargas, treballadors del CTTI.

D'altra banda, el president del Parlament, Roger Torrent, va alertar ahir que l'aplicació de l'article 155 ha aturat projectes per «dignificar el passat» de les persones que van haver d'exiliar-se. Torrent va assegurar que el 155 «posa en perill la memòria» i tota la «bona feina» que havia fet la Generalitat en aquest aspecte. El president del Parlament també va tenir un record per al conseller destituït Raül Romeva, que havia presidit la jornada en edicions anteriors. «M'hauria agradat molt poder-lo saludar amb la resta d'autoritats, però lamentablement està privat de moviments», va assenyalar. Tot plegat en un acte a Prats de Molló on Torrent va descobrir dues plaques, una en homenatge a la gent que va morir durant l'exili i una altra en agraïment al poble que va acollir els milers de refugiats.

Per la seva banda, el conseller destituït Toni Comín va apostar per la fórmula bicèfala per al proper Govern de la Generalitat. En una entrevista a TV3, el diputat d'Esquerra va proposar que l'Executiu «intern» a la plaça Sant Jaume aixequi el 155, i que tingui un «braç a l'exili» que, des de Brussel·les, «faci República» a partir dels mandats de l'1-O i el 21-D.

Comín considera que l'Estat assetjarà aquest Govern «intern», que només podrà fer «polítiques autonòmiques». El diputat republicà va assegurar que la confiança en el president destituït i candidat a la investidura, Carles Puigdemont, es va «enfortir» després de l'episodi dels missatges gravats ara fa dues setmanes.

Comín va constatar que només el Govern «a l'exili» podrà mantenir viu el projecte que es deriva del referèndum i de les eleccions al Parlament de finals d'any, i que per això cal comptar amb la presidència de Puigdemont, el líder d'aquest executiu a Brussel·les. A més d'asseverar que tothom és «imprescindible», el dirigent independentista va reiterar que el Govern a Brussel·les només és possible si és Puigdemont qui el presideix.

Paral·lelament, la portaveu de JxCat al Parlament, Elsa Artadi, va rebutjar la possibilitat que Puigdemont pugui ser nomenat com a «president simbòlic». «No considerem en cap cas que el president Puigdemont hagi de ser un president simbòlic», va assegurar en una entrevista al diari Ara.

Artadi va reiterar que Puigdemont és l'únic candidat de JxCat i del Parlament, i va recordar que té el suport de la majoria absoluta dels diputats, fet pel qual no entén «que s'estigui parlant de plans B o d'alternatives». Així, va rebutjar que ella pugui ser investida.

En aquest sentit, l'ANC va reclamar als partits independentistes que investeixin el candidat de JxCat «de forma efectiva, sense estar condicionats pels desacreditats tribunals espanyols». Després d'una reunió del Secretariat Nacional de l'entitat, aquesta va demanar als polítics independentistes que estiguin «disposats a assumir les responsabilitats i conseqüències penals». «Demanem sentit de responsabilitat als polítics en el seu lideratge cap a la independència, assumint els riscos que això comporta», va defensar.