La Guàrdia Civil posa el focus en els Comitès de Defensa de la República

En un dels informes lliurats al Suprem desgranen la seva vinculació amb els partits independentistes

16.02.2018 | 07:06

La Guàrdia Civil ha traslladat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena els indicis que connecten a dirigents de la CUP i a altres organitzacions de l'esquerra independentista catalana amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) que van donar suport al referèndum de l'1 d'octubre i, posteriorment, per "lluitar pel compliment del seu resultat i la proclamació de la independència".

En un atestat ampliatori amb data d'1 de febrer, a què ha tingut accés Europa Press, la Policia Judicial de Catalunya atén a la petició de Llarena per donar-li compte de les reunions per formar els Comitès de Defensa de la República, concretament la de Sabadell el 14 d'octubre de 2017, la d'Igualada el 21 d'octubre i una última a Manlleu el 4 de novembre.

Aquests comitès són definits com a grups sorgits a Catalunya el 2017 amb l'objectiu inicial de facilitar la realització del referèndum d'independència de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional.

"Després del referèndum", assegura l'Institut Armat, "van adoptar el nou objectiu de lluitar pel compliment del seu resultat i la proclamació de la República Catalana".

Anna Gabriel, entre els noms de l'informe


"Compten amb el suport de diverses organitzacions de l'esquerra independentista catalana i en la seva estratègia ve aplicant desobediència civil no violenta i resistència, tant activa com a passiva", continua la Guàrdia Civil, que aprecia la connexió amb les anotacions en l'agenda de Josep María Jové Lladó, exnúmero dos d'Oriol Junqueras, "en les quals va atribuir a Anna Gabriel que mai es renunciaria a l'estratègia de desobediència".

La Guàrdia Civil recorre a diferents articles de premsa sobre aquests comitès, concretament sobre el seu funcionament o les idees que difonien. També reprodueixen comunicats publicats en els comptes oficials de Twitter d'aquests comitès.

Així, per exemple, l'informe de la Guàrdia Civil destaca que en la reunió del comitè de Sabadell, Helena Vázquez va concedir una entrevista a un mitjà de comunicació en qualitat de portaveu d'aquest comitè.

Avançar cap a una «xarxa supranacional»


L'endemà d'aquesta reunió, el Comitè de Defensa de la República va publicar en el seu compte oficial de Twitter un comunicat en el qual parlen de "avançar" per organitzar-se en xarxa "a nivell supranacional" i aposten per continuar "enfortint l'organització popular des d'a baix", de manera que impulsaran i se sumaran a les mobilitzacions "per defensar la voluntat popular, contra la repressió i per la retirada de les forces d'ocupació".

Helena Vázquez és esmentada en nombrosos articles de premsa en referència a aquesta reunió, a la qual van assistir unes 200 persones. Va concedir entrevistes en les quals va arribar a afirmar que no es pot dir que els Comitès de Defensa de la República tinguin el "perfil" de la formació antisistema, ja que a les reunions assistien persones que podien pertànyer a altres partits o simplement ciutadans sense afiliació política.

De les declaracions de Vázquez, l'Institut Armat dedueix en l'informe lliurat al jutge la "coordinació" entre els Comitès de Defensa de la República per donar suport i executar la vaga general que es va produir el 8 de novembre.

Després de la reunió a Sabadell, els comitès van convocar una segona reunió, anunciada per la diputada en entrevistes, a Igualada, per poder "perfilar una mica més els escenaris que puguin venir" a partir de la setmana següent.

Tallers de resistència activa i passiva


Unes setmanes després, va tenir lloc la reunió "supramunicipal" dels comitès a Manlleu, en la qual, segons les informacions periodístiques, estan en contacte amb "entitats del món sobiranista i del sindicalisme compromès".

En aquesta trobada, els assistents al comitè es van mostrar "preparats i preparades per defensar la República de forma pacífica però contundent", al mateix temps que criden a "parar el país de forma imminent" per així bloquejar l'economia i que la UE els escolti.

De tot això, la Guàrdia Civil dedueix que els Comitès de Defensa de la República van adquirir una "estructura organitzativa" i van aconseguir una "coordinació amb els ciutadans, als quals oferien tallers de "Resistència Activa i Passiva".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema