El fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, va manifestar ahir que, en la causa que s'instrueix en el Tribunal Suprem contra els principals dirigents independentistes pel procés sobiranista, la investigació encara està en una «fase incipient» i «no està clara la tipificació final dels fets».
També és aviat per considerar, com fa la Guàrdia Civil en els seus informes a l'instructor Pablo Llarena, que es tracti d'un cas de «delinqüència organitzada», segons va explicar durant un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press.
No obstant això, va apuntar que «per essència» els delictes de rebel·lió o sedició són col·lectius i pluripersonals. El que sí que considera «factible» el fiscal general són els terminis que, segons van reflectir els mitjans de comunicació, planteja el Suprem perquè la instrucció d'aquest cas pugui concloure abans de l'estiu i poder celebrar judici aquesta mateixa tardor.
En el torn de preguntes dels periodistes, Sánchez Melgar va ser més categòric en afirmar que l'expresident Carles Puigdemont, que actualment es troba a Bèlgica, «no pot ser jutjat en rebel·lia» (sense estar present en el judici) entre altres raons perquè previsiblement es demanaran per a ell penes superiors als dos anys de presó i aquesta circumstància ho descarta legalment.
Sánchez Melgar va qualificar de «paradoxa» la situació actual de Puigdemont, i va recordar que en els seus més de 35 anys d'experiència professional mai havia assistit a una circumstància com l'actual.
«He conegut fugits, pròfugs, però mai un que se sabés exactament on era, que ens anunciés els seus moviments», va manifestar. Una altra de les paradoxes té a veure amb la reactivació de l'euroordre que la Fiscalia va sol·licitar en ocasió del viatge de l'expresident a Copenhaguen, i que no va ser acceptada pel magistrat instructor.
Durant la seva intervenció ha justificat la petició del Ministeri Públic, que va ser limitada a Dinamarca i únicament pels delictes majors, els de rebel·lió i sedició, amb la finalitat d'evitar asimetria en l'enjudiciament respecte als investigats a Espanya.
«No vèiem factible que en un enjudiciament hi hagués uns quants encausats per greus penes i una persona que podria ser el director de tots ells estigui acusat d'un delicte amb una pena inferior», ha afegit, per apuntar que tampoc imagina una rebel·lió jutjada conjuntament amb una desobediència o una prevaricació.
Els CDR, en el punt de mira
La Guàrdia Civil ha traslladat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena els indicis que connecten dirigents de la CUP i altres organitzacions de l'esquerra independentista catalana amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) que van donar suport al referèndum de l'1 d'octubre i, posteriorment, per «lluitar pel compliment del seu resultat i la proclamació de la independència».
L'exmagistrat del Tribunal Constitucional i assessor jurídic del Govern Carles Viver i Pi-Sunyer va assegurar davant del jutge de Barcelona que instrueix la causa contra els preparatius de l'1-O que ell era un «simple assessor tècnic i jurídic» i que sempre va assessorar la creació d'estructures d'estat per quan Catalunya fos independent, no pas per abans.
Va explicar que sempre havia mostrat les seves reticències a fer una DUI, així com a celebrar un referèndum, perquè sempre va apostar més per unes eleccions. «Es podria preparar una normativa després de la desconnexió sempre que aquesta preparació no es portés al DOGC, que no s'intentés aplicar», va subratllar.
Per la seva banda, l'exsenador d'ERC Santi Vidal nega que el Govern tingués les dades fiscals dels catalans: «No puc dir que sigui cert». L'exjutge també admet que «va cometre un error» en dir que la Generalitat comptava amb 400 milions d'euros per al referèndum.
