La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va imputar l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero per un nou delicte de sedició en relació amb l'actuació del cos policial durant el referèndum independentista de l'1 d'octubre.
Per això, va citar a declarar Trapero per a aquest divendres, 23 de febrer, a les 9 hores en qualitat d'investigat. El seu substitut al capdavant dels Mossos després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Ferran López, també haurà de comparèixer dues hores després davant la magistrada, encara que si escau com a testimoni.
La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 ja havia imputat Trapero i a la intendent dels Mossos Teresa Laplana per un delicte de sedició pels fets esdevinguts el 20 i 21 de setembre de 2017. El que ha fet ara la jutgessa és ampliar la imputació al dia del referèndum per la «total inactivitat» de la policia autonòmica aquest dia i en constatar que va existir un «pla premeditat per evitar actuar». En un acte, Lamela explica que «per assegurar l'èxit» del procés dissenyat pel comitè estratègic esmentat en l'Enfocats (el full de ruta secessionista) «resultava essencial comptar amb la capacitat investigadora i intimidatoria» dels Mossos, «amb el potencial efecte coercitiu que els mateixos representaven».
«També es va barrejar el paper que els mateixos haurien d'exercir en l'Estat independent, plantejant-se fins i tot la possibilitat de conferir-los funcions de seguretat externa i/o defensa», afirma.
Per a la magistrada, és significativa «l'actitud» mostrada pels Mossos «en les diferents mobilitzacions socials impulsades des de les associacions sobiranistes (en al·lusió a ANC i Òmnium Cultural) per recolzar la consecució de les finalitats secessionistes, mantenint-se al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Policia i la Guàrdia Civil».
«Evitar intervenir»
És més, destaca que els dies 20 i 21 de setembre els mossos van evitar «intervenir en els casos» en els quals els agents de Policia i Guàrdia Civil eren «agredits» i que «fins i tot en alguns casos van arribar a increpar i fins i tot a enfrontar-se a algun d'ells».
Però més enllà dels fets de setembre, la magistrada recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar ordenar tant a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional com als Mossos que impedissin l'ús de locals o edificis públics per a la celebració del referèndum l'1 d'octubre.
No obstant això, fa constar en l'acte que, «lluny d'això, l'actuació dels Mossos va ser dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència».
«Amb aquesta finalitat, es va dissenyar un pla premeditat per evitar actuar, que procedia de la cúpula policial de Mossos d'Esquadra, cúpula comandada per Trapero i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic. La conducta observada pels Mossos des del dia 20 de setembre fins a l'1 d'octubre va ser de total inactivitat», apunta.
