21 de febrer de 2018
21.02.2018

Mas va advertir de les «conseqüències penals» de no pactar el referèndum

L'excap de l'Executiu diu davant del jutge que ja va recordar en les reunions sobre l'1-O que ell ja va ser inhabilitat pel TSJC per celebrar una consulta il·legal · El magistrat Pablo Llarena deixa l'expresident de la Generalitat en llibertat sense càrrecs

22.02.2018 | 07:05
Artur Mas, ahir, abans d´entrar a declarar al Tribunal Suprem.

L'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas va destacar ahir davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa pel denominat procés, que va advertir en les reunions que es van celebrar per organitzar el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre que la seva celebració era una desobediència i que per això podria tenir conseqüències penals.

Mas va explicar al jutge Llarena durant la seva declaració que en les reunions estratègiques (que ha definit com a «polítiques») en les quals es van tractar l'esdevenir del procés sobiranista, va avisar que organitzar un referèndum per a l'1 d'octubre de 2017 que havia estat declarat il·legal pel Tribunal Constitucional suposava desobeir, segons van indicar fonts jurídiques presents a la declaració.

En aquesta línia, l'expresident català va recordar que per celebrar una consulta sobiranista el 9 de novembre de 2014, que tampoc va ser autoritzada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va inhabilitar per dos anys.

«Reunions discretes»

Mas, que es troba a l'espera de conèixer si el Tribunal Suprem confirma aquesta inhabilitació, va fer esment de les «reunions a tres» que un membre del seu equip va mantenir amb dues persones del PP i del PSOE amb l'objectiu de pactar una consulta independentista abans de la celebració del 9-N.

Segons va explicar el també expresident del PDeCat, el president del Govern central, Mariano Rajoy, i l'ex-secretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba van designar uns representants per formar un «comitè de tres» amb la finalitat de realitzar «reunions discretes» per «trobar la fórmula per a un referèndum pactat», van precisar les mateixes fonts.

Aquestes trobades van tenir lloc durant 18 mesos (quan Pedro Sánchez va aconseguir el lideratge del socialista el 26 de juliol de 2014 va mantenir aquesta estratègia) però que al moment que va transcendir una d'elles en els mitjans de comunicació van deixar de celebrar-se, va recalcar Mas.

«L'expresident», que va declarar ahir durant prop de tres hores com investigat per la seva presumpta participació en el «procés», no va voler donar els noms dels representants «popular» i socialista, però sí va afirmar que la persona que va triar per participar en aquestes negociacions va ser l'expresident del Parlament Joan Rigol.

L'agenda de Jové

Un dia abans del 9-N, el Periódico de Catalunya donava compte d'aquestes trobades mantingudes entre Rigol, Pedro Arriola (PP) i José Enrique Serrano (PSOE) a Madrid i a Barcelona i que posteriorment van ser negats per les parts.

D'altra banda, l'expresident de Catalunya va confirmar les diferents reunions que van ser anotades en l'agenda confiscada Josep Maria Jové, el que anés «número dos» de l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras. Això va passar quan l'acusació popular VOX li va preguntar sobre elles sense comentar-li que estava fent referència a les anotacions de Jové.

La Fiscalia del Tribunal Suprem va sol·licitar al jutge Pablo Llarena, que investiga els fets relacionats amb el procés sobiranista, declarar aquesta causa que investiga 28 persones complexa i, per tant, ampliar la instrucció fins als 18 mesos, han informat fonts de l'Alt Tribunal.

El magistrat va dictar una providència, va donar trasllat a les parts personades en aquesta causa i dona un termini de tres dies perquè es pronunciïn a favor o en contra d'aquesta petició del Ministeri Públic.

Segons revelen fonts de la negociació a La Vanguardia, el pla sobiranista passa perquè Puigdemont sigui investit de forma simbòlica la setmana que -al voltant del dia 27 de febrer- a Brussel·les per, posteriorment, fer un «pas al costat» i designar Jordi Sànchez, número dos de la candidatura de JxCat, com a candidat a la Presidència de la Generalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema