23 de febrer de 2018
23.02.2018

Pérez de los Cobos nega que hi hagués càrregues policials l'1-O

El coronel de la Guàrdia Civil diu que els agents van fer actuacions per «complir el mandat judicial». En la seva declaració judicial assegura que el dispositiu dels Mossos va ser una estafa

23.02.2018 | 07:08
El ministre de l´Interior, Juan Ignacio Zoido.

El coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, va negar davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que hi haguessin càrregues policials durant l'1 d'octubre i va assegurar que el cos armat i el CNP van dur a terme «actuacions policials per complir el mandat judicial», segons l'àudio de la declaració.

Pérez de los Cobos va explicar al magistrat que algunes actuacions es van descartar per «l'hostilitat» que hi havia en alguns punts de votació i perquè s'haguessin pogut produir «situacions molt delicades».

D'altra banda, el coronel de la Guàrdia Civil també va traslladar a Llarena que el pla del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que avui declara a l'Audiència Nacional investigat per un delicte de sedició l'1-O, era facilitar el referèndum i va afegir que el dispositiu que va preparar era una «estafa».

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va assegurar ahir en una entrevista a RNE que les càrregues de la policia espanyola durant l'1-O van ser fruit del compliment d'ordres judicials i d'una «manca de col·laboració» dels Mossos d'Esquadra.

En aquest sentit, va afirmar que es va sentir «enganyat» pel Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Segons Zoido, els independentistes van «utilitzar» i «manipular» les imatges de les càrregues a favor seu, fet que va provocar «alguna confusió» fora d'Espanya, tot i que després «ningú va comprar» el que «venien» els independentistes. També va afirmar que quan va veure les càrregues va pensar en «la barbaritat on ens havia abocat el senyor Puigdemont» que malgrat les advertències «va seguir» en l'organització del referèndum. En aquesta línia, ha afirmat que algunes de les persones concentrades estaven «estratègicament col·locades» i estaven «organitzades» per «provocar aquella situació».


Perfil anònim a Twitter

El cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya i encarregat d'elaborar els informes al Jutjat d'Instrucció número 13 que investiga l'1-O, Daniel Baena, utilitza un perfil anònim de Twitter des d'on carrega contra els líders del procés independentista, segons va publicar ahir Público.

Es tracta del perfil @nmaquiavelo1984, amb el pseudònim de Tácito i que també li ha servit per criticar les informacions de diversos periodistes. En base als seus informes, s'està instruint la causa al jutjat de Barcelona, a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem i es va enviar a la presó els consellers del Govern destituït i els «Jordis».


Amnistia Internacional

L'informe d'Amnistia Internacional (AI) sobre la situació dels drets humans al món el 2017 publicat aquest dijous recull fets com l'empresonament preventiu de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'actuació de la policia l'u d'octubre o els judicis a tuitaires. L'organització destaca en el capítol sobre Espanya que en el període avaluat els drets de llibertat d'expressió i de reunió pacífica de manifestants en suport de la independència han estat «limitats de forma desproporcionada».


Temptacions «totalitàries»

El vicepresident emèrit del Tribunal Constitucional (TC) i magistrat jubilat del Suprem (TS) Ramón Rodríguez Arribas va defensar ahir la Constitució com un sistema per limitar la voluntat de la majoria i ha alertat sobre la temptació «totalitària» de l'independentisme de desobeir-la.

Paral·lelament, la Guàrdia Civil va ser notícia ahir també per haver traduït malament una transcripció d'una conversa entre l'exnúmero 2 d'Economia, Josep Maria Jové amb un altre exaltcàrrec del Govern. La policia va entendre que «orni» (de l'expressió «fer-se l'orni») era una persona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema