La tensió marca la primera visita del Rei a Catalunya després de l'1 d'octubre

Felip VI va apel·lar a la «cooperació institucional» i al «compromís ferm» de les institucions perquè el Mobile World Congress es mantingui a Barcelona. El monarca no va fer cap al·lusió a la situació política catalana ni a l'1-O, així com tampoc a la polèmica per la seva visita. Felip VI va defensar que la cooperació institucional «amb objectius clars i en benefici de tots» és una «clau evident» de l'èxit del MWC i va dir que el compromís de les administracions, corporacions i companyies «ha de ser sempre un propòsit essencial perquè la trobada segueixi consolidant de cara al futur la seva projecció i influència a tot el món» i ho continuï fent des de Barcelona. Paral·lelament, el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, també va apel·lar a la «col·laboració entre administracions».

En tot cas, el Govern espanyol va titllar d'«irresponsable i sectària» la plantada realitzada pel president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a Felip VI durant la rebuda oficial al monarca (sí que van assistir, en canvi, al sopar que es va fer tot seguit al mateix lloc, al qual no hi eren alguns alts càrrecs del Govern de la Generalitat). Fonts de l'Executiu van advertir que aquesta plantada, «injusta i mesquina», «posa en risc que Barcelona pugui seguir acollint en el futur un esdeveniment global de tanta importància». Les mateixes fonts van avisar que Barcelona «s'hi juga molt aquests dies» i que caldria estar «tots units i treballant junts» per garantir la permanència del Mobile.

Tot i això, Carlos Grau, director general de la fundació Mobile World Capital Barcelona, va negar que el certamen es pugui ressentir d'aquesta polèmica. «No ens afecta», va afirmar durant el Mobile Lunch, assegurant que ha constatat la «complicitat» entre l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Govern espanyol per fidelitzar el congrés a la capital catalana i aconseguir que l'edició que comença avui sigui «la millor de la història». En aquest sentit, Grau va comentar que la ciutat i Catalunya «s'hi juguen molt» i va destacar el «compromís ferm» de GSMA per mantenir el MWC a Barcelona fins al 2023 com a mínim, alhora que va desitjar que aquesta vinculació es pugui prorrogar durant més anys.

L'alcaldessa de Barcelona es va referir com a «besamans» a la rebuda oficial de Felip VI amb motiu del Mobile World Congress i la va qualificar d'«acte d'homenatge i vassallatge impropi d'una democràcia del segle XXI». Per aquest motiu, Colau va reiterar que no participaria en la rebuda al monarca de la nit, tot i que sí que va assistir al sopar posterior, en el qual compartia taula amb el monarca, amb Roger Torrent i amb autoritats del govern estatal. Colau tampoc participarà en la recepció d'avui, però sí a la posterior inauguració del congrés. A través del seu perfil de Facebook, va reclamar que el monarca ha de poder ser «criticat i qüestionat» com «qualsevol càrrec públic», sobretot perquè «no és un càrrec electe democràticament».

Llibertat limitada

Colau també va mostrar preocupació perquè «la llibertat d'expressió s'està limitant», i considera que així «s'intenta que la figura del Rei sigui intocable i que tota crítica sigui feta des de la por». L'alcaldessa va tornar a justificar la seva absència a les rebudes oficials pel «discurs duríssim» del monarca del 3 d'octubre, en què va «avalar la línia repressiva en lloc d'intentar apaivagar el conflicte i aportar serenitat».

El president del grup municipal del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, va acusar l'alcaldessa de fer un «boicot» a la ciutat i convertir-se en una «kamikaze» contra la mateixa per plantar el Rei en la recepció oficial del Mobile World Congress. A les xarxes socials, Fernández Díaz va criticar durament la «irresponsabilitat que no té límit» de la batlle de la ciutat comtal i va afirmar que els adversaris de Barcelona «tenen en Colau la millor aliada».

Paral·lelament, el candidat de JxCat, Carles Puigdemont, va assegurar que Felip VI serà «benvingut a la República de Catalunya com a màxima autoritat d'Espanya quan demani perdó pel seu paper inconstitucional el passat mes d'octubre».