L'acord d'investidura entre JxCat i ERC preveu crear a Bèlgica tres òrgans per internacionalitzar la República i difondre un procés constituent: una Assamblea de Representants de la República, una Presidència del Consell de la República i un Consell per la República, afirma un document intern de la CUP recollit per Europa Press. Segons va publicar el diari Ara, és una estratègia per donar una estructura que permeti a Carles Puigdemont (JxCat) mantenir la seva activitat des de Brussel·les, mentre que a Catalunya s'investiria un president que no fos ell, i es formaria un Govern d'acord amb la legislació actual.
El document recull, per primera vegada per escrit, que el candidat triat per ser investit a la Cambra sigui Jordi Sànchez (JxCat), en un ple del Parlament que podria celebrar-se entre el dimarts 6 i el dimecres 7 de març (les dates no estan tancades).
Els tres òrgans que es crearien a Brussel·les s'assemblen al que pot considerar-se un Parlament, un president i un Govern en l'exili, i que hi participin tant membres de JxCat, la CUP i ERC com representants de la societat civil.
Sota l'etiqueta Espai Lliure de Brussel·les, es preveu que els tres òrgans actuïn per defensar la república, i que el Govern format a Catalunya treballi amb la premissa «legalitat autonòmica, obediència republicana», constata el document.
Assemblea de representants
Segons la proposta, l'Assamblea de Representants de la República estaria formada per diputats, representants del món local i de la societat civil, i les seves funcions serien elegir la Presidència del Consell de la República, definir la metodologia d'un procés constituent i «debatre i promoure les actuacions per avançar cap al restabliment de la República» i la seva internacionalització.
En segon lloc, Puigdemont assumiria la Presidència del Consell de la República i com a funcions tindria assumir la representació internacional, convocar l'Assemblea i «impulsar polítiques concretes i els consensos necessaris per materialitzar la República».
En tercer lloc, el Consell per la República estaria nomenat per Puigdemont atenent criteris d'excel·lència i reconeixement professional, i, a part del president, estaria format per tres membres proposats per JxCat, tres per ERC i un per la CUP: les seves funcions serien «impulsar el debat constituent, assessorar el president i fomentar accions per avançar cap a la República».
L'Espai Lliure de Brussel·les arrencaria (si l'acord es tanca) de «forma solemne amb un acte celebrat a Brussel·les on participarien els grups parlamentaris republicans» i convidats del món local, de la societat civil, eurodiputats i expresidents de la Generalitat.
L'acte seria dilluns 5 de març i, a la pràctica, també serviria per visualitzar que JxCat renuncia a investir Puigdemont al ple del Parlament; després, el 6 o 7 de març, s'investiria Jordi Sànchez (JxCat) en la Cambra catalana (si obté permís del jutge per sortir de la presó). En paral·lel a aquests tres òrgans, a Catalunya es formaria un Govern que treballi per a «la restauració democràtica, la internacionalització, un front comú contra la repressió, polítiques de prosperitat i polítiques per contrarestar l'intent de fractura social».
Els cupaires expliquen que ERC i JxCat negocien pel seu compte el repartiment d'àrees del futur Govern, i lamenta que no els han fet arribar «concrecions» del pla de govern. La CUP recull en el document el mecanisme intern per decidir si dona suport al pacte d'investidura de JxCat i ERC, i estableix tres possibles escenaris: donar suport a la proposta encara que no hi hagi acord programàtic sobre les polítiques del futur Govern, o donar suport al pacte sempre que hi hagi acord sobre el programa, o rebutjar l'oferta d'ERC i JxCat. Per la seva banda, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, podrà delegar el seu vot en el ple d'ahir i en tots els que se celebrin fins al juliol. I els consellers que són a Brussel·les, els republicans Meritxell Serret i Toni Comín, i els demòcrates Lluís Puig i Clara Ponsatí van exigir ahir davant del Parlament Europeu l'alliberament dels presos polítics.
