La Policia va impedir que els Mossos d'Esquadra destruïssin en una incineradora documentació entre la qual es va trobar una nota informativa que situa l'inici del pla independentista en una reunió celebrada el 25 de novembre de 2011 a la qual van acudir els «màxims dirigents» de la llavors Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Aquesta cita es va repetir a finals de desembre, i s'hi van sumar els fills de l'expresident Jordi Pujol (Jordi, Oriol i Josep).
Després d'aquesta segona reunió, de la qual van ser informats «un grup de persones afins dels cercles empresarials, econòmics i de la comunicació», es va decidir que assumís el paper de «controlador» Felip Puig, conseller d'Interior entre desembre de 2010 i desembre de 2012.
Entre els empresaris que se cita figura José Antich, «actual fundador i director del diari digital ElNacional.cat», del qual es diu que té «caràcter polític i afí al PDeCAT».
Així consta en les conclusions policials de l'informe de la Brigada Provincial d'Informació de la Policia, a què ha tingut accés Europa Press, la base de la documentació intervinguda el 26 d'octubre quan els Mossos pretenien cremar diverses caixes en una incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelona).
«Hipotètic» pla
D'acord a una nota informativa sense capçalera de data 12 d'octubre de 2012 «sobre el Pla Independentista de CDC», l'inici de l'«hipotètic» pla va néixer d'una reunió celebrada el 25 de novembre del 2011.
La Policia qualifica aquesta nota com un «resum» d'actuacions de «certs dirigents de CDC i d'Unió per camuflar el cobrament de comissions i/o suborns».
En aquest pla, «Puig s'encarregaria de les tasques de controlador i d'intel·ligència» i, per a tal fi, es va disposar de «tecnologia i comunicacions que operativament es troben instal·lades en vehicles (furgonetes camuflades) adscrites a la Unitat Tecnològica dels Mossos de la Central de Sabadell». Entre la documentació operativa de les àrees d'Interior i Exterior, la policia va trobar un centenar d'impresos justificatius en diferents caixes pertanyents a la Unitat Central de Recursos Operatius (UCRO), actualment denominada UCOINF, a la qual s'incardina en la Comissaria General d'Informació dels Mossos.
«La seva estructura i components no s'han fet públics i», segons la policia, «se li atribueixen investigacions de caràcter més delicat».
Els investigadors subratllen que hi ha «nombrosa documentació relativa a despeses reservades generades per les diferents unitats centrals i regionals de la Comissaria General d'Informació».
Una furgoneta camuflada, per exemple, es va col·locar durant mesos «en una plaça de pàrquing davant del domicili particular de la llavors presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho», seguint ordres directes atribuïdes a Felip Puig.
La Policia recorda en el seu informe remès a l'Audiència Nacional que, coincidint amb el presumpte espionatge a Alicia Sánchez Camacho i altres dirigents del PP català, la seguretat de la presidenta dels populars en aquesta comunitat autònoma estava assignada a quatre membres dels Mossos. Aquesta mateixa estratègia se seguia amb el ministre de l'Interior, en aquells dies Jorge Fernández Díaz, «cada vegada que es traslladava a Barcelona».
«Estratègia ofensiva-defensiva»
La Policia conclou que el procés iniciat per CDC en 2011 «tenia com a prioritat teixir aliances amb la patronal Femcat», a la qual es defineix com a fundació privada d'empresaris que comparteix la missió que Catalunya esdevingui un país, així com amb «destacats membres de la judicatura i fiscalia, amb especial atenció a l'Església i partits polítics com el PNB».
Els investigadors destaquen l'«estratègia ofensiva-defensiva» amb la qual els dirigents de CDC pretenien disposar d'informació sensible del PP per, diuen, «poder negociar amb aquest en cas que les coses es posessin difícils».
Aquí es destaca el paper jugat per la família de l'empresari Vicente Monjo Tuñón, «qui va pressionar tercers perquè denunciessin suborns per part de dirigents del PP».
La nota informativa del 12 d'octubre de 2012 que els Mossos volien cremar incloïa també una sèrie de dades bancàries sobre els Pujol i altres persones de l'anomenat «cas Palau», «tot això», segons la policia, «aportat per Falciani», l'enginyer de sistemes italofrancès que va revelar dades bancàries en massa.
Els Mossos tenien documentació en què es detallaven «altres línies d'investigació» que haurien d'iniciar al voltant d'altres membres de CDC. Se citen dades sobre Andorra de Maria Victòria Álvarez Martín, l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, la compra de casinos a l'Argentina i Mèxic per part dels Pujol, la compra de diversos edificis a Panamà a través de societats i altres inversions a Houston o Miami.
«CDC pretenia amagar tot l'entramat de cobraments per comissions dels anomenats «cas 3%» i «cas ITV», diu la policia.
El president de Ciutadans, Albert Rivera, va anunciar que el grup de Cs al Parlament de Catalunya va registrar ahir una petició per crear una comissió d'investigació sobre el «espionatge polític» que suposadament van dur a terme els Mossos d'Esquadra sobre polítics de partits no independentistes, mitjans de comunicació, periodistes i empresaris.
