L'exconseller de Cultura Santi Vila explica al llibre 'D'herois i traïdors' (Pòrtic) que el 24 d'octubre de 2017 va dir al líder d'ERC, Oriol Junqueras, en un banc del Palau de la Generalitat que el "més probable" era que fos escollit candidat del PDeCAT a les següents eleccions. L'actual director general d'Aigües de Banyoles -defensor que Carles Puigdemont posés les urnes per evitar la declaració d'independència- admetia a Junqueras que veia "bastant inevitable" que ERC guanyés els comicis, i per això va assegurar al vicepresident que votaria a favor de la seva -hipotètica- investidura: "Si no fem el burro en tres mesos seràs president!". D'altra banda, Vila detalla que, en la reunió del 26 d'octubre a Palau -on es va decidir que no es convocarien eleccions i que es declararia la independència-, el propi Junqueras es va enganxar amb Irene Rigau, en una discussió on va haver d'intervenir Puigdemont per defensar l'aleshores diputada de JxSí.

"Oriol, si no fem res, això serà un desastre. Has d'ajudar al president [Puigdemont] a convocar eleccions. Si tot va com sembla i confirma la seva intenció de no presentar-se a la reelecció, el més probable és que jo sigui escollit candidat a la presidència pel PDeCAT (...). T'asseguro que tindràs el nostre vot favorable per a la investidura", reprodueix Vila al llibre, sobre la conversa amb Junqueras. L'exconseller afegeix que el vicepresident no es va "comprometre a res", i que gairebé no va respondre a la petició d'ajudar Puigdemont perquè convoqués eleccions anticipades -acabaria no fent-ho- per tal d'evitar la declaració d'independència. Aquell dia l'exconseller de Cultura ja havia entès que la seva dimissió era "imminent".

Picabaralla Junqueras-Rigau

Sobre reunions a Palau, també amb Junqueras com a protagonista, Vila també relata la reunió tensa del 26 d'octubre a la nit, el dia abans de la declaració d'independència. Sempre segons la versió de l'exconseller de Cultura, en ple debat sobre "frenar a temps" i convocar eleccions, o bé culminar el full de ruta amb la "DUI", Rigau es va dirigir a Puigdemont i Junqueras. La diputada de JxSí i exconsellera d'Ensenyament va recordar que, encara que Catalunya no tingués un Estat, la situació requeria "homes d'Estat" i que per això calia convocar eleccions "sense més dubtes ni dilacions".

"L'exhortació explícita de Rigau a Junqueras va irritar el vicepresident", i el líder republicà va acusar-la d'estar-li faltant el respecte -tal com apunta Vila. És per això que, en aquell instant, un Puigdemont "tens i irascible" va tallar Junqueras: "El que és una vertadera falta de respecte són les acusacions de covard i de traïdor que alguns difonen pels carrers", hauria dit.

La decisió de Puigdemont

Al llibre Vila també assegura que l'aleshores encara president de l'ANC, Jordi Sànchez, va fer arribar des de la presó que, efectivament, calia buscar la "màxima unitat" i no prescindir de ningú. L'exconseller de Cultura confiava que Puigdemont es decidiria per convocar la comtessa electoral en comptes de declarar la independència, ja que tenia al costat dirigents polítics com Artur Mas, Marta Pascal o David Bonvehí, a més del propi Vila. Puigdemont hauria apuntat que no es veia sent un "president virtual" ni anant pel món repartint targetes "d'una República inexistent". Segons explica Vila, Rovira va plorar decebuda, en una reunió a mitjanit que va acabar amb la decisió presa de convocar eleccions.

Però en cap moment Puigdemont no va tenir la garantia que, si prenia aquesta decisió, Madrid evitaria el 155, alliberaria Sànchez i Jordi Cuixart, retiraria la policia espanyola i no intervindria les finances de la Generalitat. Vila relata que va contactar amb el lehendakari, Íñigo Urkullu, a més d'altres dirigents espanyols. Però finalment el dia 26-O Puigdemont va convoca runa nova reunió a Palau amb el grup parlamentari de JxSí, on el president va advertir de rumors sobre la presència d'efectius de les forces armades de l'exèrcit espanyol a Talarn i Sant Climent Sescebes.

Puigdemont va demanar unes garanties públiques al govern de Mariano Rajoy que no van arribar mai. El president espanyol, en boca de Vila, "romandria desgarradorament glacial, en silenci, inanimat". Segons l'exconseller, el president es va deixar endur per la pressió, per la corrent i també pels missatges que feien bullir les xarxes i les acusacions de "traïdor". Els diputats de JxSí Albert Batalla i Jordi Cuminal van anunciar per Twitter que dimitirien si Puigdemont convocava eleccions, així com també l'alcalde de Molins, Joan Ramon Casals (tots tres del PDeCAT). Segons Vila, aquestes expressions "van fer trontollar definitivament la decisió del 'president'", que es decidiria per declarar la independència.

De la Rovira "fanatitzada" al Mundó "racional"

El llibre de Vila té una part de memòries i una altra on relata els errors que creu que s'han produït durant el procés, tant per part del govern espanyol com del sobiranisme. Al volum, l'exconseller també descriu la secretària general d'ERC, Marta Rovira, com una dona "intensa, irascible i fanatitzada". Vila també explica com veia els antics companys de l'executiu: Carles Mundó i Dolors Bassa van destacar per practicar un "racionalisme i una ponderació en cap cas extrapolables sense més a la resta de consellers", segons opina. I també valora que Joaquim Forn i Meritxell Borràs destacaven pel seu "talant sensat" i per ser "patriotes de pedra picada".

El ple del 7-S

Vila també sosté que un dels pitjors records va ser el ple del 7 de setembre, quan es va aprovar l'anomenada llei de desconnexió. L'exconseller creu que aleshores hauria d'haver dimitit "a l'instant", i assegura que li consta que el propi Puigdemont va intentar evitar "aquelles hores tristes". D'altra banda, Vila també constata que Puigdemont i Rajoy no es van intercanviar els números de telèfon mòbil personals fins els atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils.

El pas per la presó

Finalment, Vila també relata el seu pas per la presó d'Estremera, on hi va passar una sola nit. L'exconseller també relata l'hostilitat de membres de la ultradreta espanyolista en rebre'l a Madrid, així com el "silenci" dels sobiranistes catalans.