L'acord que han tancat durant les últimes hores Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) inclou un «Espai Lliure a l'exili», amb Carles Puigdemont com a president del Consell de la República, i una «multiconsulta» ciutadana que validi el «procés constituent» que plantegen per a la legislatura. De fet, totes dues formacions aposten per conformar «les bases d'una proposta de Constitució de la República de Catalunya». JxCat i ERC han fet arribar aquets document a la CUP perquè els valorin, amb l'esperança que canviïn la decisió d'abstenir-se en el ple d'investidura convocat per dilluns i que votin a favor del candidat, Jordi Sànchez. El document pactat, de 46 pàgines, comença amb un apartat titulat «L'esperit de l'1 d'octubre», on es carrega contra el paper de les forces de seguretat de l'Estat, ja que «totes les línies vermelles de l'ofensa a la dignitat humana van ser traspassades i superades». En aquest sentit, remarquen que pel «desplegament de valor de l'1-O» i «la victòria del 21 de desembre», les forces polítiques independentistes «han de sumar en la XII legislatura per avançar en la consecució d'un futur de llibertat i justícia, ampliant els suports socials i polítics».
L'acord planteja impulsar un «procés constituent» que ha de ser «un gran debat nacional català» que traci el «model social, econòmic i institucional», que involucri «de manera real tota la ciutadania» i sigui «capaç de formular grans pactes i consensos nacionals». Així, les dues formacions proposen «dissenyar des de zero» i «sense apriorismes» la Catalunya del futur, i conformar així «les bases d'una proposta de Constitució de la República de Catalunya».
El document inclou un «Espai Lliure a l'exili», que estarà format per una Assemblea de Representants per la República, formada pels càrrecs electes catalans, un Consell de la República i el president d'aquest Consell, el primer dels quals serà Carles Puigdemont. Entre les funcions de l'assemblea hi ha la de promoure accions per «avançar cap a l'establiment de la República Catalana», impulsar «la internacionalització de la causa de la independència», i «fomentar els debats sobre el model de país».
Pel que fa a l'acció del Govern i el Parlament, l'acord entre JxCat i ERC detalla un programa de govern i es remarca que la primer acció de l'executiu serà desenvolupar un «pla de xoc contra el 155 per revertir els seus efectes» i que «permeti accelerar les tramitacions aturades».
Finalment, el pacte entre JxCat i ERC planteja que durant la legislatura es porti a terme un «procés constituent» de «base ciutadana, transversal i participatiu», i que ha de tenir com a objectiu «generar grans consensos socials sobre el model de país i ampliar la implicació dels ciutadans en el disseny de les polítiques públiques». Aquest procés ha de culminar amb «la redacció i aprovació d'un text amb la proposta de bases d'una futur constitució de la República Catalana».
A més, l'acord preveu que el «procés constituent» s'acabi amb la celebració d'una «multiconsulta amb totes les garanties perquè hi participi la majoria dels ciutadans», on aquests «es puguin expressar en cada un dels elements fonamentals dels debats realitzats».
JxCat i ERC afegeixen que «l'èxit i eficàcia» d'aquest «procés constituent» estaran condicionats per la «força de la ciutadania i les organitzacions que la representen», i per això creuen que la societat catalana s'han de continuar mobilitzant «per la pau, contra la repressió policial i jurídica de l'Estat i no cedint ni un mil·límetre en favor de la llibertat d'expressió i de consciència».
Mentrestant, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va afirmar que Catalunya mereix «un governant que pugui dedicar-se íntegrament al fet que aquesta comunitat autònoma recuperi el lloc que sempre ha tingut». «Políticament convé un president que estigui dins de la llei i fora de la presó», va remarcar ahir.
Així va indicar a València abans de participar en unes jornades del PPE, després que el president del Parlament, Roger Torrent, hagi convocat el 12 de març un ple per investir el diputat electe de JxCat Jordi Sànchez, que està a la presó des del passat mes d'octubre.
«Catalunya mereix un governant que pugui dedicar-se íntegrament al fet que aquesta comunitat autònoma recuperi el lloc que sempre ha tingut i que no va haver de perdre per la irresponsabilitat dels independentistes», va subratllar, per insistir que una persona a la presó, «per descomptat no és la indicada per dur a terme aquesta actuació». D'aquesta manera, Sáenz de Santamaría va insistir que «políticament convé un president de la Generalitat que estigui dins de la llei i fora de la presó».
Torrent escriu a Larena
D'altra banda, el president del Parlament, Roger Torrent, ha enviat un escrit al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en el qual li demana que «acordi tot el que sigui necessari» perquè el diputat Jordi Sànchez (JxCat) pugui sotmetre's al debat d'investidura del 12 de març. En l'escrit, defensa que Sànchez compleix amb «tots els requisits establerts per la mateixa Constitució per sotmetre's al debat d'investidura», i assegura que no hi ha marge per a la discrecionalitat ni les restriccions. Això va fer que Ciutadans registrés un escrit dirigit on sol·licita desconvocar el ple. El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, va assenyalar les dificultats que presenta investir Sànchez -és a la presó- i va concloure: «Tots sabem que aquest ple del dilluns no se celebrarà».
