El president del Parlament, Roger Torrent, ha criticat que les decisions judicials puguin condicionar qui ha de ser investit president de la Generalitat. En un acte per commemorar el 40è aniversari del diari El 9 Nou de Vic, dissabte al vespre, Torrent va afirmar: «No permetrem que qui decideixi el president de la Generalitat siguin els jutges i no la ciutadania».

Divendres a la nit, el president del Parlament va tornar a ajornar el ple del debat d'investidura de Jordi Sànchez -que estava convocat per avui dilluns- fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) resolgués la petició de mesures cautelars que la defensa del candidat tenia previst presentar avui, tot i que finalment no ho farà. Així ho va decidir Torrent després de diverses reunions divendres a la tarda, just després que el Suprem denegués a Sànchez la llibertat i el permís per assistir al ple.

En aquest sentit, va demanar compromís en la lluita per la llibertat d'expressió «individual i col·lectiva», que considera que està «en risc». Un perill que entén que pot comportar «la por» i «l'autocensura», el «pitjor enemic de la democràcia», va declarar. Així mateix, Torrent va reclamar «respecte» i evitar el menysteniment de les institucions catalanes, que són el «reflex de la sobirania d'aquest poble».

Dificultats per al recurs

Avui s'havia de celebrar el ple per investir Jordi Sànchez president de la Generalitat, però divendres el president del Parlament, Roger Torrent, va decidir ajornar la sessió perquè el jutge Pablo Llarena va denegar el permís a Sànchez per assistir al ple. Davant d'això, els seus advocats van anunciar que portarien el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) avui al matí, tot i que finalment van anunciar que no ho faran i que presentaran primer recurs al Suprem.

I és que els experts opinaven, en general, que el recurs tenia poques possibilitats de prosperar. L'exjutge Josep Casedevall va indicar ahir que el recurs tenia«possibilitats minses, vista la jurisprudència». En declaracions a TV3, Casedevall, que va ser vicepresident del TEDH durant cinc anys, va dir que veia molt difícil que la petició prosperés. Amb tot, ha assegurat que no té coneixement «d'una situació ni igual ni similar. En l'entrevista, l'exjutge creia que l'estratègia de la defensa seria demanar mesures cautelars pels drets de sufragi passiu i actiu, tot i que va destacar que no hi ha cap precedent que s'hagin dictat mesures provisionals per aquest supòsit.