La Sala Segona del Tribunal Constitucional (TC) va declarar inconstitucionals i nuls els acords amb els quals la Mesa del Parlament de Catalunya va rebutjar el passat mes de setembre la petició del grup parlamentari del PSC de recaptar del Consell de Garanties Estatutàries un informe sobre la proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.
El tribunal considera que aquesta manera d'actuar de la Mesa del Parlament durant aquesta jornada dels anomenats 'plens de desconnexió' que van culminar amb la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre, va vulnerar el dret dels parlamentaris a exercir la seva funció representativa i el dels ciutadans a participar en els assumptes públics.
La sentència, aprovada per unanimitat i de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Antonio Xiol, considera que els acords de la Mesa van vulnerar el dret dels parlamentaris a exercir la seva funció representativa (article 23.2 de la Constitució) i també, per la seva relació amb l'anterior, el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics (article 23.1 de la Constitució).
Els acords de la Mesa del Parlament impugnats pel grup parlamentari del PSC van formar part de la tramitació parlamentària que va acabar amb l'aprovació de la Llei del Parlament 20/2017, de 8 de setembre, de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.
Aquesta llei va ser declarada inconstitucional i nul·la en la seva integritat tant per vulnerar principis essencials recollits en la Constitució com per l'existència de «vicis de procediment» en la seva tramitació parlamentària.
Al marge del procediment
En aquesta resolució, el ple del Tribunal va assenyalar que la tramitació parlamentària de la llei es va dur a terme «al marge de qualsevol dels procediments legislatius previstos i regulats en el reglament del Parlament de Catalunya, improvisant i articulant «ad hoc» una insòlita via» que deixava l'arbitri de la majoria «les possibilitats d'intervenció i els drets de la resta dels grups i diputats».
Els arguments d'aquella sentència, assenyala ara la sala, guarden relació amb el present recurs d'empara.
De fet, per preservar el pluralisme polític és necessari no només respectar «la posició i drets de les minories», sinó també els drets dels representants perquè puguin exercir la seva funció en condicions d'igualtat i conformement a les normes reglamentàries. Només així queda satisfet el dret fonamental dels ciutadans a participar en els assumptes públics.
Sense efectes
Paral·lelament, el Parlament va demanar al Tribunal Constitucional (TC) que deixi sense efectes les mesures cautelars dictades per a la investidura de Carles Puigdemont fins que decideixi si admet a tràmit o no el recurs del govern espanyol contra la seva candidatura.
En les al·legacions presentades pels lletrats de la cambra catalana, es consideren les mesures «tan insòlites com estranyes» i alerten que d'elles s'ha derivat una «vulneració del dret fonamental de participació política i d'accés a càrrecs públics».
Recorda que és «la primera vegada en la història del TC» que sense admetre a tràmit la demanda del govern espanyol es dicten mesures cautelars no sol·licitades pel recurrent, «no previstes a la Constitució, ni a la LOTC ni en la resta de lleis processals a la que és remet».
Estableix que es podria donar la «paradoxa» que sense haver acceptar el recurs de l'executiu espanyol contra la candidatura de Puigdemont s'hauran aconseguit els mateixos afectes que amb la impugnació i en demana la retirada. Les al·legacions arriben després que el TC obrís un tràmit sobre la possible pèrdua d'objecte de la impugnació de la investidura de Puigdemont.
Millo i Turull
El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va qüestiona «l'oportunitat política» de proposar Jordi Turull com a candidat a la presidència de la Generalitat perquè es troba «immers» en un procés judicial i, per tant, «s'haurà de concentrar en defensar-se» i no en «governar». Malgrat això, Millo diu que la decisió la prendran els grups parlamentaris sempre que la persona «compleixi amb els requisits legals». En aquest sentit, va diferenciar Turull d'altres candidats.
