El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga la causa del 'Procés' a Catalunya, comunica aquest divendres als capitostos del referèndum de l'1-O l'ordre de processament, que fixarà que conductes delictives s'imputen concretament a cadascun dels implicats , entre ells els delictes de rebel·lió i sedició.

La rebel·lió, castigada amb fins a 30 anys de presó, es recull en l'article 472 del Codi Penal i inclou diversos supòsits d'aplicació, entre ells el de ser responsable d'aquesta conducta qui s'alcés "violenta i públicament" per declarar la independència d'una part del territori nacional; derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució; o destituir o despullar de facultats al Rei, entre altres casos.

També es contemplen com a conductes que integren el delicte de rebel·lió "substituir per un altre el Govern de la Nació o el Consell de Govern d'una comunitat autònoma", així com "fer servir o exercir per si o despullar" a aquestes institucions o "a qualsevol de seus membres de les seves facultats, o impedir-los o coartar la seva lliure exercici, o obligar a qualsevol d'ells a executar actes contraris a la seva voluntat.

Els líders del 'Procés' es poden enfrontar així a una pena de fins a 25 anys de presó. Segons l'article 473 del Codi Penal les persones que han "promogut" i "sostinguin" la rebel·lió han de ser castigats amb la pena d'entre 15 i 25 anys de presó i inhabilitació pel mateix temps.

No obstant això, la rebel·lió està penada amb fins a 30 anys en el cas que es facin servir armes, hi hagués combats, s'hagués exercit la violència greu contra persones, causat destrosses en propietats de titularitat pública o privada, "exigit contribucions o distret els cabals públics" o tallat les comunicacions "telegràfiques, telefòniques, per ones, ferroviàries o d'una altra classe", exercit la violència greu contra persones.

Delicte de sedició

A més del delicte de rebel·lió, el cessat Govern català i la Taula s'enfronten a un altre de sedició. Segons l'article 544 del Codi Penal, "són reus de sedició els que, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials ". Així doncs, el terme s'usa per a referir-se a conductes que puguin ser estimades per l'autoritat legal com a motiu d'insurrecció en contra de l'ordre establert.

Els que hagin incorregut en aquest delicte que suposa "induir, dirigir o sostenir la sedició" seran castigats amb penes de 8 a 10 anys de presó per això, sempre que siguin persones a títol personal. En el cas de Trapero i els seus companys, la pena podria augmentar fins a 15 anys de presó ja que són "persones constituïdes amb autoritat". En els dos casos s'ha d'imposar, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix temps.

Fora d'aquests casos, el Codi Penal assenyala que "s'imposarà la pena de quatre a vuit anys de presó, i la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de quatre a vuit anys".

Tot i que el delicte en si mateix no només s'aplica als autors principals, ja que la "provocació, la conspiració i la proposició per a la sedició s'han de castigar amb les penes inferiors en un o dos graus a les respectivament previstes, llevat que arribi a tenir efecte la sedició, en aquest cas es castigarà amb la pena ja assenyalada i als seus autors es consideren promotors ".

D'altra banda, segons el Codi Penal, "en el cas que la sedició no hagi arribat a entorpir d'una manera greu l'exercici de l'autoritat pública i tampoc no hagi ocasionat la perpetració d'un altre delicte al qual la llei assenyali penes greus, els jutges o tribunals han de rebaixar en un o dos graus les penes ".